9 de maig de 2009

Meravelles


La setmana passada vaig coincidir a la bicicleta estàtica del gimnàs al costat del Max. Mentre anàvem fent els nostres circuits imaginaris no sé com va ser però vam acabar parlant de les set meravelles del món. Crec que vaig ser jo qui li vaig comentar al Max que m’hauria agradat que s’hagués conservat el colós de Rodes. Això d’entrar en un port de mar per dessota de les cames obertes d’un guerrer havia de ser particularment atractiu... Jo no recordava quines eren les famoses set meravelles del món segons la percepció que en tenien els antics grecs. El Max, per descomptat, sí que se les sabia i me les va comentar una per una a mesura que els mots se’ns feien més entretallats i començàvem a esbufegar per arribar als nostres respectius objectius cardiovasculars.

--És curiós l’èxit que pot tenir un poema – em diu en Max--. Va ser Antípater de Sidó cap a finals del segle II aC qui en un breu poema es va referir a les set meravelles del món.
--M’hauria agradat –li vaig dir—que s’haguessin conservat els jardins de Babilònia o l’estatual de Zeus a Olímpia de Fídias...
-- I també no deixa de ser curiós –m’interromp en Max—que aquestes meravelles hagin estat la matriu de noms comuns. De la torre de Pharos a Alexandria n’ha quedat ‘far’ i de l’enterrament de Mausolos d’Halicarnàs n’ha derivat el concepte de ‘mausoleu’... És clar que els grecs no podien tenir en compte altres meravelles que ells no podien conèixer...
--Altres meravelles?
--Si avui les set meravelles del món no són aquestes.
--Qui ha decidit quines són les set meravelles actuals?
--A un tal Bernat Weber, director de cinema... el fundador d’una empresa suïssa important, la New Open World Corporation, se li va ocórrer la idea de demanar quines eren les set meravelles actuals del món i va organitzar una mena de votació universal que es podia fer per correu electrònic a una web o per sms.
--No fotis, i ¿quan va ser?
--Pels volts del 2000, em sembla...
--I quines obres hi ha?
--Doncs el Machu Pichu, el Taj Mahal, la piràmide maia de Chichén Itzá, la gran muralla xinesa, el coliseu de Roma, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro i Petra. Se li va donar el títol de meravella honorífica a la gran piràmide de Gizé...
--Mira per allà entra la dosi d’optimisme del dia...

L’Eva acabava d’entrar a la secció de bicicletes. Anava amb el seu xandall de colors clars, la cinta al voltant del front per recollir els cabells i aquell somriure enorme que desarma només de veure-la.

--Eva, estem parlant de les set meravelles del món –que li dic, tan bon punt ens ha saludat amb aquesta simpatia enlluernadora que gasta--.
--Apa, Eva, digues-nos quines són segons el teu parer les set meravelles del món actual?—li pregunta el Max—

L’Eva arrufa el nas, mira de reüll cap al buit com si volgués recordar alguna cosa... i al cap d’una estona somriu i ens diu sense deixar de rumiar:

--Doncs per a mi les set meravelles del món són..., espera... deixa’m pensar... primer de tot escoltar,....veure... tocar,.... assaborir..., sentir..., riure... ¿en porto sis, oi? i .... estimar..., per descomptat! Set me n’has demanat, oi? Doncs sí, aquestes, sí...

Se’ns queda mirant somrient... Realment va aconseguir deixar-nos tallats en sec.

--Me’n vaig a aeròbic. Que veniu?

Va girar cua i se’n va anar cap a la sala on començava l’aeròbic en aquells moments...

--Què, Max? T’has quedat sense paraules oi?
--No, tòfol --em contesta amb una esguard ple de nostàlgia--.
--Com que no? No li has dit pas res! Bon un tu per no dir l’última paraula!
--És que no he gosat dir-li que s’equivocava. Que una de les set meravelles del món és ella. Potser la primera.

I en Max se’m va posar vermell com un tomàtec i, com si de cop i volta l’inundés un atac de vergonya insuperable, va baixar de la bicicleta i sense dir-me res se’n va anar a la sessió de tonificació.