22 de maig de 2009

Mosques


Assisteixo a una conferencia sobre Darwin i l’evolucionisme. Al bell mig de la sessió el conferenciant, doctor en biologia i catedràtic de la Universitat Autònoma, ens posa un exemple curiós. Resulta, si és que ho entès bé, que es va fer una experiència amb mosques a base de seleccionar les que millor i més ràpidament resolien les seves necessitats vitals. Per dir-ho d’alguna manera, i en paraules divertides del conferenciant, es van triar les més intel•ligents si és que es pot parlar d’intel•ligència mosquil.

El resultat de l’experiència va mostrar que el grup de mosques més intel•ligents s’adaptaven pitjor a l’entorn i, per tant, corrien més el risc d’extingir-se. En canvi, el grup de mosques “d’intel•ligència diversa” s’adaptaven millor i sense problemes al mateix tipus d’entorn. El conferenciant, evidentment, no ens en va parlar pas més ja que es tractava d’un exemple per a un punt concret del seu discurs.

En sortir de la sessió aquest detall de les mosques em va deixar una mica intrigat. No ignoro que no es pot extrapolar un grup de mosques a la singularitat humana. Tanmateix aquesta experiència podria suggerir alguna hipòtesi que potser algun dia algú amb més recursos i coneixements que no pas jo es podria encarregar de verificar. Un grup humà de persones molt intel•ligents, aïllats, ¿sobreviurien millor en un entorn similar que un grup de persones diverses on hi hagués diversos graus d’intel•ligència i habilitat?

Era fosc i prop de la mitja nit quan arribava a casa... No podia deixar de pensar-hi... ¿no serà que la diversitat de dons de la naturalesa entre els humans és un mecanisme altament facilitador de l’adaptació de la nostra espècie als reptes de l’entorn? I si això fos així, ¿quines repercussions tindria en una educació que ho tingués en compte?

Si això fos així en comptes d’educar una diversitat per assolir objectius comuns, convindria educar per a una societat diversa potenciant els elements diferents del talent personal.