21 de març de 2009

Humans?


Llegeixo que Marylène Patou-Mathis, membre de l’Institut de paléontologie de París s’ha passat vint anys estudiant els neanderthals. En el seu llibre Neanderthal. Une autre humanité defensa la tesi que nosaltres, els homo sapiens o humans moderns, i els neanderthals érem dues espècies distintes. Tant és així que, segons he llegit en un altre lloc, l’anàlisi del seu ADN permet afirmar que les dues races no podien reproduir-se entre si i, si ho feien, cosa improbable, el descendent seria estèril (una cosa semblant a la que passa amb les mules, filles de cavall i burra).

Tanmateix el que m’ha colpit més de la Marylène és la seva tesi sobre els motius de l’extinció dels neanderthals. Aquests van extingir-se per dilution com diu ella. Els neandertals eren a Europa fa uns 300.000 anys i van topar amb els homo sapiens en fa uns 40.000. Segons Marylène els neanderthals eren pacífics mentre que els sapiens eren agressius. Els nous humans van anar arraconant els neanderthals cap al nord d’Europa, un indret cada cop més fred fins que van acabar par se diluer dans le paysage.

Nosaltres descendim dels sapiens i, segons que sembla, hem fonamentat la nostra existència en l’extinció d’uns altres humans. Potser resulta que l’agressivitat és un aspecte genètic indispensable per adaptar-nos al medi... encara que comporti, com és el cas, el triomf del més fort i l’extinció del feble. ¿Existeix en nosaltres, però, alguna deriva genètica que ens meni en el camí de l’evolució cap a la plena humanitat? L’agressivitat és un tret humà o encara és un deix que ens queda de la nostra pertinència a l’ordre dels primats? Algun dia la nostra vocació de ser plenament humans s’esdevindrà? Si aleshores abandonem l’agressivitat i la violència ens extingirem com a espècie?

Tot plegat m’ha fet pensar amb el meu amic Max. En parlaré més endavant.