16 de març de 2009

Alí


Fa unes setmanes he fet la coneixença d’un jove persa. Sap molt bé l’espanyol i ha estudiat història d’Espanya. Treballa de traductor en un bufet prestigiós que es veu que porta alguns interessos petroliers. Li direm Alí, tot i que no és el seu nom real.

Està fascinat per la democràcia espanyola. Això que aquí cadascú pugui anar vestit com vulgui, menjar el que li doni la gana i practicar la religió en què cregui me’l té commogut. I sobretot que no hi hagi pena de mort. Cal precisar que és agressivament ateu ja que opina que la religió ha fet molt de mal al seu país. Però no vol parlar-ne mai...

Darrerament m’ha marejat molt amb les eleccions d’Euskadi. I això que jo li he dit que no m’interessaven gota. Quan em preguntava la causa d'aquest desinterès li contestava amb evasives. Al final, davant de la darrera insistència, li vaig dir que no m’interessaven les eleccions fantasmes que no responien a la realitat de la majoria del país. En definitiva: que no volia seguir unes eleccions trucades en la més pura tradició de la Restauració espanyola, això sí, fet tot amb una gran enginyeria de subtileses jurídiques. Li’n vaig precisar més detalladament les raons. Va quedar sorprès.

--¿Així
–em va dir— dius que més de 100.000 persones no han pogut votar el seu partit perquè els seus dirigents no deien el que el govern de Madrid volia que diguessin?

--Més o menys—li vaig contestar--.

--I qui la va proposar aquesta llei?

--Doncs un partit que no demana pas que condemnin la violència franquista els seus diputats, per exemple. Que té per president honorari i fundador un home que va ser ministre d’un dictador i que va ser solidari de la pena de mort d’en Grimau, i no crec que hagi condemnat mai aquest acte de violència il·legítima...

--Pot ser?

--És, Alí, és. I a més va impulsar aquesta llei del tot antidemocràtica un partit que no només no va condemnar la violència il·legítima contra l’Iraq, sinó que la va defensar i la va enaltir. I a hores d’ara tots sabem que aquella violència es va basar en mentides i ha causat milers de morts, de ferits i de destruccions...

--Però no teniu separació de poders? --l'Alí, quan si posa, és pesadet de debò--

--Sí, Alí, però a l’hora d’esborrar diferències molestes de nacionalitats dins de l'Estat els jutges i els governs, siguin de dretes o d’esquerres, això tant li fa, es posen d’acord de seguida.

--Però qui ho autoritza al final això que es pugui o no votar un partit?

--El tribunal suprem, legitimat pel tribunal constitucional.

--Hi ha algun basc en aquests tribunals?

--No.

--O sigui que ve a ser una cosa així com els aiatol·làs del Consell de la Revolució que estan per damunt del que digui el poble?

Em vaig quedar perplex... però em va fer mandra matisar.

--Més o menys --li vaig contestar--.
-----------------
Addenda: recullo dels diaris aquestes dades per al meu amic Alí. Els partits espanyols (PP, PSOE i Rosa Díez) han tret 482.839 vots mentre que els partits bascos n'han tret 496.591. Això sol, es digui el que es digui, ja fa mal d'ulls. Però és que l'esquerra abertzale hauria tret 36.134 (els vots nuls que han manifestat aquesta opció, el 8,8%, que haurien estat 7 diputats, amb la qual cosa els espanyols no haurien tingut la majoria...). Probablement sigui l'únic país d'Europa, Euskadi, on el Parlament no tradueix la voluntat del poble. Fastuós, Alí, fastuós! ¿Ho entens per què no m'interessava? Estava cantat!