T'han robat. I no pas una cartera sinó el coneixement. Tots sabem quant costa construir coneixement i, ves, va ell i te'l roba. Tu t'has espabilat i te n'has sortit prou bé.
--Li penses dir alguna cosa? --et vaig preguntar--.
--No.
--I doncs? Ho deixaràs passar tan tranquil·lament?
-- Si li dic res m'hi hauré d'enfadar, saps?, i m'hi enemistaré-- m'has contestat després d'uns segons de pensar-t'ho--.
Una estona de silenci mentre tenies l'esguard perdut sense mirar-me. I gairebé imperceptiblement sentencies:
--Els amics els pots canviar però els enemics ho són per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada