12 d’octubre de 2007

Gestionar l'aula

En el nou màster que tinc el desencert de coordinar ha sorgit un petit problema. Resulta que en una assignatura de metodologia de la recerca, un dels professors imparteix unes sessions d'estadística. Dins de l'alumnat del màster n'hi ha de procedència de ciències experimentals i de la matemàtica, d'una banda, i d'humanitats i ciències socials, de l'altra. Per a més inri dos dels alumnes són diplomats en estadística i tot i estar dispensats d'aquesta part de la matèria hi volen ser presents. No cal ni dir que els qui no han fet matemàtiques des de la ESO no pesquen gairebé res i se senten perduts. Heus ací un típic problema de tractament de la diversitat però a escala de màster.

Comento el problema amb una professora de secundària que se les heu cada dia amb una aula difícil. Li dic que si el professor es dedica als qui tenen el nivell d'ESO els diplomats en estadística s'avorreixen d'allò més. Si es dedica a aquesta darrers no cal dir que els altres ja poden plegar. Si se situa al mig, aleshores el desastre és total.

La professora en qüestió em mira somrient i em diu que això, segons els cursets de formació que rep per arribar a les 100 hores i obtenir el corresponent sexenni, té solució. La cosa és molt senzilla. Se'n diu treball cooperatiu. Només cal que el professor de l'assignatura digui a cadascun dels diplomats en estadística que ensenyi a un grup dels de nivell d'ESO.

--És clar que el diplomat en qüestió no aprendrà res
--em comenta--. Però això ja és el sistema educatiu que preconitza el Departament d'Educació.

--Però aleshores què fa el professor de l'assignatura?
-- que li dic--.

--Tocar-se els collons...., bé, no, ara se'n diu gestionar l'aula...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Tòfol! Què tal? Relacionat amb això, a la carrera d'Educació Especial un gran mestre ens va explicar allò de l'aprenentatge multinivell...Molt interessant! Es tracta de plantejar/idear/programar una activitat i fer-la cada vegada més fàcil (dividir-la en graus de dificultat), de tal manera que tots puguin trobar la "seva" activitat; no només els que tenen seriores dificultats (retard mental, per exemple), sinó també altres alumnes que de manera puntual poder tenir necessitats educatives.
A veure si quedem, que t'he d'explicar coses "madrilenyes" jeje.
Una abraçada,
Alba