Em sembla que es torna a iniciar una temporada en la qual, per mantenir un mínim equilibri psíquic, m'hauré de ficar dins de la bombolla i oblidar el que diuen els uns i els altres respecte del referèndum que anuncia el senyor Ibarretxe o sobre el que diuen que sentenciarà una institució prèviament tant desprestigiada a hores d'ara com el tribunal constitucional. Malauradament per a mi, totes aquestes coses tal com les sento dir en el circ mediàtic, resulten material sensible per a la meva ànima i em fan mal.
Vaig comentar en un post anterior que un antic amic anarquista, que ja és mort, em va assegurar que si les urnes podien canviar les coses les prohibirien. Em sap greu reconèixer que potser tenia un xic de raó. Sincerament, no acabo d'entendre que preguntar a un poble alguna cosa sobre la seva identitat i el seu futur hagi de ser problema en una societat democràtica. ¿Què hi ha de més democràtic que una pregunta adreçada a les persones d'un poble i que les persones que en formen part puguin dir-hi la seva secretament en una urna? Heus ací que al país basc potser les urnes podrien canviar coses que no són dels gust dels espanyols... Doncs són prohibides amb els arguments més falaços per part d'aquells que els fa por simplement l'existència de la mateixa urna, ep!, si aquesta pot canviar les coses en el sentit que els qui manen no volen que es produeixi.
Tampoc no entenc que un Estatut votat per milers de ciutadans d'un poble pugui ser retallat a posteriori per la decisió de cinc o sis persones, per juristes que siguin del més alt tribunal del món. Podria arribar a comprendre que abans de votar l'estatut un tribunal d'entesos manifestés la seva contradicció amb un text de rang superior. Però si la sobirania procedeix del poble, i el poble ja s'ha pronunciat massivament per un text, ¿algú em pot dir per quins set sous uns senyors que no són catalans poden dictaminar, de fora estant, que el que hem votat és nul en algun aspecte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada