Víctimes i victimaris

Fa molts anys que les persones més o menys doctes en economia denuncien amb números a la mà que la inversió de l'estat a Catalunya ha estat molt per dessota del que calia. I que això ens duia a la decadència i al desastre. Cada cop que s'ha dit això en els darrers anys, a banda dels somrís mofeta del ja hi tornem a ser que pesadets que són, molts conciutadans indefugiblement qualifiquen de victimista la persona que ho diu. A continuació vénen els coneguts arguments segons els quals no tota la culpa és de Madrid, el que cal és que nosaltres ens preocupem de fer el que ens pertoca, etc. No hi fa res que AENA, ENHER, REE, etc. portin sempre una "E" d'Espanya, i ni tan sols immuta que la pobra autonomia que tenim no tingui la més mínima competència en tot el desastre que es cou ara.

El cas és que el mot "victimista" a còpia de dir-se, al final ha acabat sortint al diccionari i tot (en el Fabra no li trobareu). En canvi el que sempre ha estat normatiu és el terme "victimari". El "victimari" (del llatí victimarius) era l'ajudant del sacerdot romà. El victimari encenia el foc del sacrifici, lligava la víctima o la subjectava mentre el sacerdot occia l'animal amb els estris rituals.

No deixa de ser curiós que sovint se m'hagi acusat de "victimista", quan de fet l'oponent feia amb les seves opinions el paper de victimari. Al final les víctimes han estat ben reals ¿Qui són les víctimes? Ahir els ciutadans que es van quedar a les fosques. Avui tots aquests que amb una paciència fora de mida intenten moure's amb els serveis del que abans eren trens de rodalies allargant així la seva jornada laboral gratuïtament o encarint-la. Demà...

Aeroport, xarxa elècrica, rodalies... tot el que depèn de la "E" sense que la "C" hi pugui fer absolutament res o està a punt de col·lapse o ja s'ha col·lapsat. I per postres el càrrec de la E de qui depenia que tot això funcionés ha estat ocupat per catalans dels dos grans partits nacionalistes espanyols: Birulés, Piqué, Montilla, Clos...

Ja fa molt de temps que no m'enfado amb els polítics. Al cap i a la fi tenim els polítics que nosaltres votem. Amb qui m'enfado sovint, i molt!, és amb els electors. Especialment amb aquesta massa que m'acusa de victimista mentre oficia de victimari.