Sempre recordaré com la teva veu, al tacte, era de seda. Com n'era de serena la teva disponibilitat. Com al darrera d'un tarannà suau, s'amagava l'efectivitat. Com vas saber aplegar i animar els teus col·legues de doctorat. Com treballaves, i amb quina passió, per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la Història. Amb quin rigor i amb quin mètode precís investigaves. Com t'estimaven i et valoraven tots els companys...
Per què, Jordi, una persona com tu, ens ha de deixar ara, en plena joventut, quan encara era tant el que ens havies de donar?
Avui, a l'hora del teu comiat, Jordi, quan he pujat a dir-te adéu, el sol d'aquesta tardor i que la vida rutllés indiferent al meu dolor i a la teva definitiva absència m'han semblat un insult intolerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada