7 d’octubre de 2007

Jordi

Sempre recordaré com la teva veu, al tacte, era de seda. Com n'era de serena la teva disponibilitat. Com al darrera d'un tarannà suau, s'amagava l'efectivitat. Com vas saber aplegar i animar els teus col·legues de doctorat. Com treballaves, i amb quina passió, per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la Història. Amb quin rigor i amb quin mètode precís investigaves. Com t'estimaven i et valoraven tots els companys...

Per què, Jordi, una persona com tu, ens ha de deixar ara, en plena joventut, quan encara era tant el que ens havies de donar?

Avui, a l'hora del teu comiat, Jordi, quan he pujat a dir-te adéu, el sol d'aquesta tardor i que la vida rutllés indiferent al meu dolor i a la teva definitiva absència m'han semblat un insult intolerable.