Toros

Ja fa setmanes que en els mitjans de comunicació i, de retruc, en algunes converses es parla i es discuteix a propòsit de la prohibició de les curses de toros a Catalunya. No dubto gens que és una tradició arrelada i que també a Catalunya hi ha gent aficionada a aquesta mena d’espectacles. Diuen que hi ha un art especial que fa vibrar les persones que hi acudeixen... confesso d’entrada la meva ignorància i la incapacitat de veure-hi cap mena de bellesa artística.

El que més m’ha sorprès de tot aquest debat ha estat el fet que uns, dins de Catalunya, ha defensat les curses com a mostra de llibertat i en contra, per tant, de la seva prohibició i, fora de Catalunya, s’hi ha vist una mostra d’antiespanyolisme ja que, segons que sembla, això de les curses de braus es troba en el ADN de l’espanyolitat.

Em costa de creure que la prohibició d’un espectacle que en la seva essència consisteix a martiritzar lentament un animal fins a la seva mort, sovint cruel, sigui una expressió de llibertat. Més aviat em sembla un espectacle degradant, que excita els pitjors instints humans, com una mena de sublimació de la seva agressivitat. Com tampoc entenc massa el tret al colom que practiquen els anglesos i, encara menys, molt menys, la boxa o tota forma pública de lluita que comporti la recerca directa del dolor físic del contrari. D’això últim en diuen esport... doncs no entenc que pugui ser edificant veure i gaudir com dues persones s’atonyinen fins a perdre els sentits.

Amb tot el que em costa més d’entendre és que la meva repugnància per la festa dels toros sigui entesa com una mostra d’antiespanyolitat. Crec que en una societat avançada és normal que es prohibeixi la tortura pública dels animals. Certament que Catalunya té una de les seves identitats en la capacitat de legislar i de fer lleis “bones i justes”, capacitat que li va ser arrabassada al segle XVIII. Però d’aquí a veure en aquesta capacitat un símptoma d’antiespanyolitat és literalment absurd. De vegades la dreta espanyola, quan recentment s’apodera del missatge d’Azaña, ignora que la República, primer intent de modernitat del país, va prohibir aquesta mena d’espectacles...

No, no es va contra cap suposada tradició espanyola, sinó a favor de la salut pública en l’àmbit territorial català pel que fa a l’educació d’una sensibilitat que no estimuli el sadisme més o menys soterrat que potser tots portem a dins. Si resulta que aquesta festa sàdica i brutal és una de les essències de l’espanyolitat, doncs potser s’entenen algunes coses pel que fa a aquesta mena d’agressivitat verbal i anímica que alimenta els odis irreductibles de les dues Espanyes... i que tant bé reflecteixen els permanentment excitats mitjans de Madrid.

Personalment per suprimir les curses de braus en tindria prou a argumentar els vestits estrafolaris i la música simple i desafinada dels canvis de terç... S’hauria de prohibir per “cutre”.