4 de desembre del 2009

EXCEL·LÈNCIA


No deixa de ser curiós que ara ens comencem a preocupar per l'excel·lència. Ara sembla que ens adonem que sense estimular l'excel·lència no tenim un futur massa airós. Per innovar i pensar una altra economia davant la crisi del model actual, per exemple, necessitem líders, pensadors, científics, economistes, arquitectes, especialistes, quadres mitjans, tècnics, treballadors especialitzatas, etc. que siguin excel·lents. En el nostre context cultural i educatiu, però, l'excel·lència ha estat un concepte bandejat sistemàticament (llevat, naturalment, del camp esportiu!). Fins i tot quan els resultats del PISA han mostrat que d'excel·lència aquí no en teníem gens, els líders polítics, ben cofois, s'han apressat a declarar que, si bé no teníem excel·lència, érem el país amb més equitat educativa perquè hi havia un bon tou d'alumnes instal·lats en la mediocritat, pocs en els nivells alts i molts en el fracàs.

Les darreres filosofies educatives que han inspirat les reformes de l'ensenyament --obligatori, postobligatori i universitari-- des del 1990 ençà mai no s'han preocupat de parlar de l'excel·lència. Els conceptes claus han estat igualtat, integració, inclusió, felicitat de l'alumne... mai esforç, rigor, autocontrol, assumpció dels fracassos, gestió de les frustracions, competitivitat, disciplina...

De fet, a Espanya, en els darrers anys l'oferta universitària s'ha ampliat molt! (A Catalunya l'any 1970 només hi havia una universitat; ara n'hi ha set comptant-hi les privades).Però els títols són equivalents: tant li fa ser llicenciat per Barcelona com per la Rovira i Virgili o la UOC... Per trobar feina de professor, per exemple, tant li fa el centre per on has obtingut el títol. No n'hi ha un que valgui més que l'altre... El concepte clau és igualtat!

Doncs bé, excel·lència vol dir que uns hauran d'estar per damunt dels altres; i, oh horror!, excel·lència implica, rigorosament parlant, desigualtat. És a dir: cal reconèixer que alguns professors són millors que d'altres i que alguns alumnes són millors també que d'altres. I. per tant, que s'ha de produir en funció de capacitats, dedicació i resultats, una selecció dels millors. I aquests, els millors, han de disposar de més recursos i han de guanyar més diners. Excel·lència també vol dir que des de la Primària i de la Secundària els alumnes s'han d'acostumar a admirar a aquells companys i companyes que ho fan millor, que tenen més capacitat i que obtenen millors resultats. Sigui en el camp que sigui (artístic, esportiu, matemàtic, lingüístic, manualitats, etc.). Només així tindrem un pedrera de futurs excel·lents!

De ben segur que, pel que fa a la la universitat, si realment busquem l'excel·lència, no ha de ser el mateix ser llicenciat o doctor en determinades especialitats per un centre universitari que ha assolit un bon prestigi que no pas per una altre que no en tingui tant.

Tot plegat també vol dir també que s'ha d'estar disposat a practicar la virtut de la humilitat (més aviat escassa en el món universitari). Segur que hi ha professors que són millors que jo dins de la meva especialitat. I això vol dir que jo hauria de reconèixer la seva vàlua i no hauria d'envejar que, d'acord amb els seus resultats docents i investigadors, guanyessin més i disposessin de recursos superiors als meus. Hauria d'anar-los a escoltar per aprendre'n i hauria de llegir els seus articles i publicacions per posar-me al dia.

És clar que això voldria dir no tenir por a fer universitats d'elit, públiques també!, al costat d'altres universitats que es puguin considerar parvularis avançats (d'aquesta manera tothom tindria l'oportunitat d'accedir a estudis superiors segons capacitats pròpies i interès personal). En el món actual només les universitats excel·lents són les que tenen premis nobels, avancen en coneixement, formen millors especialistes, curen més malalties, innoven en tecnologia, etc.

Ara com ara en el marc de la península Ibèrica en l'únic que som excel·lents és en la manca de respecte i en la creativitat de les formes d'insultar-nos. I, per descomptat, som líders a tenir el Tribunal Constitucional més desprestigiat del món.