Nadal

El dia de Nadal em plau trobar un racó de temps tranquil per llegir sense pressa els dos primers capítols de l’evangeli de Lluc. També m’impressiona llegir els dos primers capítols de l’evangeli de Mateu que completen l'anterior. Aquest darrer inclou una genealogia llarga, i potser pesada, però molt significativa: en la llarga nissaga que comença amb Abraham i acaba en Jesús, a banda de Maria, s’esmenten només quatre dones: Tamar, Rahab, Rut, i la muller d’Uries.

Tal com explica el Gènesi (capítol 38) Tamar es va disfressar de prostituta per seduir Judà. La segona dona esmentada, Rahab, era una prostituta que exercia la seva professió a Jericó abans que no la conquerís Josuè (Jos, 2,3 i ss). Segons ens explica el llibre de Rut, aquesta era estrangera (moabita), amb tot el que significava en aquella època ser estranger dins de la forta identitat del poble d’Israel! En el llinatge de Jesús hi havia una estrangera!! I, finalment, esmenta la muller d’Uries (Betsabè) per la qual el rei David va tenir tal passió que va fer matar indirectament Uries per poder-se aparellar amb Betsabè.

El dia de Nadal, en parlar de la nissaga de Jesús, poques homilies s’entretenen a parlar d’aquesta genealogia, massa reiterativa per a la mentalitat occidental actual.

Crec que tota persona –ho segueixi després o no—té la intuïció profunda en el seu interior, per poc que hi entri amb una mica de silenci, que existeix una realitat que ens transcendeix. En el cristianisme aquesta realitat que ens transcendeix l’anomenem Déu i alhora considerem que aquest Déu s’enfanga en la nostra història i ens indica un camí doble. En primer lloc que podem deixar estar el passat i alliberar-nos-en. En el llinatge de Jesús hi ha, si més no, quatre naixements ben irregulars: dues prostitutes, un adulteri i una estrangera! No hi fa res: el missatge de Jesús de Natzaret és per a tothom, sigui qui sigui, i hagi fet el que hagi fet. I en segon lloc: a partir d’un camí proposat hi ha l’esperança del futur que s’ha de construir en un present modest dia a dia. Aquesta tensió entre el present petit i el futur d’esperança crec que és el que s’anomena Regne de Déu, la bona notícia de Jesús de Natzaret.

Avui, a l’eucaristia de mitja nit, voldria “re-cordar” --‘tornar al cor’--, que si Déu comparteix la nostra humanitat amb Jesús, nosaltres podem compartir també la seva divinitat. Que no hi ha un Déu allunyat només, si no un Déu que habita en el que de més íntim tenim a dins quan estimem i fem el bé.

Aquesta nit voldria creure que en la vida hi ha un sentit misteriós i que en la figura del Nadó se’ns obren les portes d’una nova esperança. Malgrat tot.