Up to bottom

Ja fa temps un col·lega vinculat al món de l’economia i del dret constitucional em comentava que, grosso modo, hi havia dues menes de democràcies i me les va citar en anglès: aquelles en què les coses van up to bottom i aquelles que van bottom to up. En aquella època no hi vaig parar massa atenció entre d’altres raons perquè això de bottom to up em sonava a assemblearisme i la meva experiència de jove més aviat em va crear anticossos a aquesta manera de fer anar les coses col·lectives. Entre moltes raons per la seva gairebé absoluta ineficàcia i el seu alt cost en tensions i hores de debat. Amb l’experiència dels 30 anys de democràcia espanyola, però, he recuperat la divisió del meu antic col·lega.

De vegades es diu que nosaltres no som ben bé una democràcia. Jo no ho crec. Sí que som una democràcia. El que passa és que som una democràcia de mala o molt baixa qualitat. No entro en els motius sinó que em limito a descriure els fets.

La bona qualitat d’una democràcia es dóna precisament quan el corrent principal de les decisions que afecten tothom va de baix a dalt de tal manera que les persones que han de votar les lleis o les han d’executar es preocupen i lluiten per convèncer els electors de la seva circumscripció de la bondat de les lleis que pensen promoure. Un exemple de bona qualitat democràtica són els anomenats town hall meetings dels EUA. Els congressistes d’una circumscripció convoquen els electors que vulguin anar-hi a explicar el sentit de les lleis que pensen votar en un sentit o altre i a respondre les preguntes que aquests mateixos electors els facin. Saben els diputats que la seva representació al Congrés no depèn d’una cúpula del seu partit sinó del sentit del voler dels seus electors. Com més debatuda i discutida és una llei més gent acudeix als town hall meetings com és el cas ara de la famosa llei sanitària que impulsa el govern del president Obama.

També és un bon senyal de qualitat democràtica que després dels debats es prenguin decisions i s’executin. O que hi hagi rapidesa en la justícia. Aquell magnat que va estafar milers de milions de dòlars, en sis mesos només ha estat jutjat i condemnat a cadena perpètua. Entre nosaltres el tribunal constitucional pot arribar a trigar onze anys a dictar sentència o bé sobre el cas Rumasa, per exemple, des de fa més de vint anys s’espera que algun dia se’n dicti alguna.

Un altre senyal de qualitat democràtica és la consideració de respecte a la voluntat de popular en condicions d’igualtat i llibertat de la seva expressió. Al Canadà, per exemple, la constitució no preveu cap referèndum d’autodeterminació, però quan les autoritats de l’estat del Quebec l’han proposat, el govern federal no s’hi ha oposat ja que per damunt de la Constitució hi ha la voluntat popular. A Escòcia pot passar el mateix, tot i que el Regne Unit no tingui constitució escrita. En aquella nació, Escòcia, hi governa el partit nacionalista que és el que va treure més vots en les eleccions encara que no va assolir majoria absoluta. A conservadors i laboristes –que sumarien majoria absoluta—no se’ls va ocórrer votar un govern dels dos partits –absolutament oposats en ideologia —falsejant la tendència majoritària expressada per la població a fi de salvar algun principi metafísic, sagrat o essencialista. Aquí, entre nosaltres, a Euskadi, ha passat. A Catalunya, per exemple, no s'ha respectat la tendència majoritària en les dues darreres eleccions i no seria gens estrany que algun dia hi hagués una suma de socialistes i populars. De fet ja se'n comença a parlar.

Quan en un país, em refereixo al nostre, es prohibeixen referèndums municipals no vinculants –símptoma de por a l’expressió lliure de les persones--; quan en un país s’autoritzen manifestacions de partits feixistes que tenen en el seu ideari la intenció explícita de construir un estat totalitari –per què no se’ls aplica la famosa “llei de partits”?; només està pensada contra Euskadi?—; quan en un país els diputats del Parlament depenen fonamentalment del seus cap de fila o de les cúpules dels partits i mai no han de donar cap explicació als votants els quals ignoren a qui s’han d’adreçar per formular les seves queixes o vehicular les seves opinions; quan en la capital d’un país es pot exercir la prostitució en públic al carrer sense que passi res... doncs estem en un país que potser sí que és democràtic, però amb una democràcia de molt mala qualitat.

Tenim clarament una democràcia up to bottom. No només els diputats desconeguts d’una llista llarga a penes depenen dels votants, sinó que a més aquesta democràcia està pensada i dissenyada de tal manera que onze funcionaris poden passar-se per l’arc del triomf la decisió d’un poble. Tot plegat serà legal, amb tota la finor d'una bona enginyeria jurídica, però és de molt poca qualitat democràtica.