Gravitas

Les imatges artístiques dels personatges històrics semblen confirmar la hipòtesi segons la qual l'art expressa els tarannàs col·lectius dels pobles. Avui he contemplat per atzar la fotografia que reprodueix el cònsol republicà Lucius Iunius Brutus. Poc abans havia contemplat els magnífics frescos de les tombes etrusques de Tarquínia que vaig tenir ocasió de veure en directe l’any 1979...

L’Etrúria històrica va consignar en les imatges una mena d’alegria perenne de la vida com a conjur de la mort. En canvi el cònsol romà, si parlava, me l’imagino dient allò del dura lex sed lex tot signant l’ordre d’execució del seu propi fill per haver comès un delicte penat amb el màxim càstig. Tot plegat m’ha dut a la memòria els mots del Francesco, el guia que ens va acompanyar en aquell viatge memorable en què vaig acompanyar alumnes premiats pel Corte Inglès. El fet que jo signés el paper dels nois que es presentaven al concurs va comportar que els acompanyés en el viatge a Roma...

L’etrusc, ens deia Francesco a Tarquínia, va ser un poble alegre, despreocupat de la política, amant de la dansa, de la música i de l’esport... Els romans, en canvi, van ser seriosos, pràctics, hàbils, legisladors, enginyers. Per això sempre les expressions de les seves estàtues mantenen tot al llarg de la seva història una constant: la gravitas, la seriositat. Un cop els etruscs van ser massacrats pels romans van ser notícia encara fins als primers anys de l’imperi. Per què? Per què van ser els primers circaires, els primers actors... Gestors de l'alegria de viure, ni que sigui en aparença...

Torno a mirar el Lucius Iunius Brutus: ben cert, ni un bri d’alegria a la seva cara. Per bastir un imperi no es pot perdre el temps en nicieses ni en alegries de viure. Ja ho deia Horaci: d’altres seran més hàbils a donar al bronze alè de vida i a arrencar del marbre figures vivents. D’altres pledejaran millor i sabran mesurar també millor amb compàs el moviment dels cels i el curs dels astres. A tu, Roma, se’t recorda governar els pobles del teu Imperi. Les teves arts són dictar les lleis de la pau entre les nacions, perdonar els vençuts, amansir els superbs.

És a dir: gravitas.