21 de setembre de 2009

David

Ha passat aquest matí. En una classe d'introducció al concepte d'història de l'art a la Universitat de Barcelona --alumnes que cursaven el segon curs de la carrera-- s'han projectat a tall d'exemplificació les escultures del David de Donatello, el de Miquel Àngel i el de Bernini.



El professor ha preguntat, un cop una alumna ha identificat el títol de les obres, qui era David i a quin lloc es podia trobar la font iconogràfica d'aquesta obra. Només una sola persona dels assistents (eren 37) ha dit que es tractava d'una lluita d'un noi jove contra un gegant que es deia Goliat. Per descomptat que no sabia la història, ni la font, ni tampoc cap significació. Ningú sabia que la narració del fets trobava a la Bíblia.

Heus ací un dels resultats més espectaculars de l'ESO i del nou batxillerat! Ells, els alumnes, no en tenen cap culpa. Són intel·ligents, atents i voluntariosos. Em temo que gràcies a les idees pedagògiques que han informat aquesta infausta reforma educativa que ens ve de la LOGSE, els nostres alumnes universitaris han perdut la informació bàsica del codi visual d'occident. Bravo!

M'agradaria creure que a canvi d'aquesta pèrdua saben altres coses, escriuen i parlen amb soltesa, dominen l'argumentació en el debat i són capaços de trobar informació ràpidament i trasnformar-la en coneixement. i sobretot que són reflexius i han adquirit un alt nivell de pensament crític.

De moment, però, aquestes noves "competències" no consta que les hagin adquirit. I les antigues s'han perdut.

Ha passat avui. Aquest matí. En una aula de la universitat de Barcelona. En dono fe.

2 comentaris:

Cerve ha dit...

Quanta veritat hi ha en el que dius. Cada cop els nostres alumnes són capaços d'dentificar i matenir una cultura global, que jo diria que és bàsica per moure's pel món i reconeixe'l.
La laicitat, la manca de suport a tot el que són assignatures més humanistes... ens està portant a tenir analfabets fucionals, degut a un retrosés còsmic en els nivells escolars.
Com a mestra, m'és d'un cop, m'amagaria sota una taula, ja que me'n sento responsable. Em volgut modernitzar i millorar l'ensenyament, però no sé pas a quin preu... el nou sistema no rutlla, diguin el que diguin.
Els pares ho permeten tot, l'escola ha perdut força i ha baixat el nivell. No sóc gaire optimista en aquests temes, quan a més s'unex a la pèrdua social de la voluntant, de l'esforç, de la disciplina...
elements, bàsics per caminar endavant amb força i decisíó per la vida.
No ho sé, Tòfol... esperem que la il·lusió de veure un canvi i faci més que nosaltres.

Bon inici de curs!

Núria

Anònim ha dit...

Núria,

El món de l'educació és extraordinàriament complex i no hi ha solucions màgiques a curt termini. La teva percepció professional es correspon amb un malestar difús que m'arriba des de moltes persones com tu. Jo m'apunto a les propostes de Gregorio Luri ("L'escola contra el món"): a)Concentració de recursos als primers cursos de primària per identificar, diagnosticar i posar remei als problemes d'aprenentatge tan bon punt apareixen; b) recuperació de l'autoritat del mestre/a (que no del poder); c)Recuperar la importància dels continguts; d)aprendre a gestionar les frustracions; e)Creure un cop més en nosaltres mateixos...

Com diu ell, l'optimisme no és només necessari, és també possible.

Però això no passarà demà, ja ho saps... l'únic que podem fer és insistir sense descans en aquestes veritats tan senzilles (i no fer canvis que no han estat ni experimentats ni contrastats).

Gràcies per comentar el meu blog.

Tòfol