Bellesa

Passo uns dies preparant materials didàctics sobre l’arquitectura de la Grècia clàssica per a una experiència escolar modestament innovadora. Mentre donava voltes i més voltes a la seqüència didàctica sobre la idea de bellesa pròpia dels antics grecs, tot remenant diversos llibres, m’he topat amb un fragment del diàleg platònic sobre la bellesa, el Fedre, que m’ha trasbalsat. El text de Plató diu el següent:

L’ànima se sent sacsejada i tremola davant del que és bell perquè sent que li evoca alguna cosa que no ha adquirit dels sentits sinó que sempre havia tingut a dins, en una regió profunda de la consciència.

El text, que al final no utilitzaré en els materials didàctics, m’ha corprès. Quan sento una melodia que m’arriba al cor, com per exemple, “Damunt de tu només les flors” de Frederic Mompou, ¿d’on procedeix la ressonància interior que experimento? Per què un blues de Ray Charles m’esqueixa literalment l’ànima i li bressola un plaer tens i enrarit? Quan un vers em descobreix de cop i volta una manera de dir que expressa de debò el que sento i que sóc incapaç de formular, ¿què és el que em provoca aquest estrany i lluminós delit? Quan un paisatge contemplat en pau com els espadats d’es Golfet a la Mar d’Amunt del cap de Creus t’atrau amb una crida sense paraules no exempta de dolor per la impossibilitat d’abraçar el que contemples... ¿què és el que et somou amb aquest afany sobtat de dissoldre-t’hi?

És cert que tant la bellesa expressada per la música com la bellesa que captem per l’esguard t’entren pels sentits... tanmateix la commoció interior de l’experiència estètica s’esdevé sovint en un primer cop, sense coneixement ni ús previ....

¿No té, doncs, raó Plató quan afirma que la bellesa la portem a dins i que els estímuls externs que la convoquen no són altra cosa que encanteris que ens recorden un ordre etern, immutable i comú del qual nosaltres hem sortit i al qual ens adrecem?

¿I què dir quan vius escenes que creus que ja has vist en un somni o quan coneixes alguna persona que et sembla haver tractat de sempre tot i que només portes unes hores parlant-hi?

Per què el Fedre de Plató m’ha semblat tan viu avui?