10 de juny de 2009

Alegries?


Ara que ja han passat uns dies i que s’ha acabat aquesta pantomima ridícula de les campanyes electorals –simplistes, eslogàniques, viscerals i sense propostes concretes—m’ha vagat consultar els percentatges de vots de Catalunya.

Segons les dades oficials que s’han publicat a la premsa ha votat només el 37,5%. Ja és prou fort que el 62’5% de l’electorat s’hagi abstingut! Els partits anti-estatut pretenien invalidar moralment els resultats del referèndum per la manca de participació (que va ser més elevada). Pels mateixos sets sous s'haurien d'invalidar moralment les recents eleccions europees... Ara bé si s’analitzen les dades amb una mica més d’atenció, els resultats són més greus. Resulta que el 4% ha votat en blanc. I si sumes els vots a partits extraparlamentaris que no han tret diputat arribem al 9% en xifres rodones.

Si les matemàtiques no em fallen tot plegat vol dir que els nostres diputats a Estrasburg representen només el 24,5% de la població catalana amb dret a vot. Menys d’un de cada quatre ciutadans.

Els socialistes perden moltíssims vots. CiU, tot i pujar una mica, fa una xifra modesta i queda segona. No és cap èxit! El PP, tot i manifestar descaradament la seva cara autèntica més anticatalana i genocida de la nostra llengua i cultura, no va pujar. Esquerra continua perdent vots a cada elecció i com si res. Sembla seguir el mateix camí que va seguir el PSUC de fa uns anys. I dels d’Iniciativa més val ja que ni en parlem.

En qualsevol ofici una rebolcada tan immensa com la de diumenge passat per part dels avaluadors motivaria unes cares llargues i la sensació pública i horrible d’estar-ho fent molt malament.

Jo em pregunto: ¿d’on venien aquells cares somrients i aquelles eufòries de les militàncies la nit electoral? Si jo em dediqués al noble art de la política, i la ciutadania em clavés un revés com aquest tindria la cara llarga, demanaria perdó i procuraria pensar què passa i quins remeis s’hi podrien posar. I això tant si hagués guanyat com perdut les eleccions.

¿De què reien i què els euforitzava? ¿O és que tenen raó els que diuen que tot plegat és teatre i que, per tant, el grau de manca de veritat és escandalosament elevat en política? ¿Només votem els ingenus?