22 de maig de 2008

Matemàtiques


M’he trobat en T. al tanatori. Coincidíem a donar el condol a la família d’un conegut comú. En T. és un home culte, apassionat i vivaç. Ha estat professor universitari de matemàtiques durant molts anys. Fa poc que s’ha jubilat.

Hem parlat dels tòpics comuns en aquestes circumstàncies. La conversa ha girat cap el fet inqüestionable que hi ha moltes més viudes que vidus... I se m’ha acudit dir-li que la naturalesa és sàvia i que l’evident superioritat i fortalesa de les dones sap sobreviure millor en aquestes circumstàncies que no pas els homes. Ell assenteix i m’etziba:

-- Si es moria la meva dona... jo em multiplicaria per zero.

De moment no he entès la frase. Però poc després, lluminosament, m’ha semblat d’una potència significativa sublim, rodona i exacta.

I un cop més he envejat no haver entrat mai a fons en la bellesa incolora de les matemàtiques.