Admiració

Crec que un dels problemes que tenim a l’escola en aquests moments és l’absència de la pràctica de l’admiració. Penso, en contra del que se sol dir, que cal cultivar l’admiració de fets i de persones. D'una manera especial postulo que cal admirar públicament l'alumnat que assoleix l'excel·lència en qualsevol camp.

Com ens explica Michel Lacroix (El culte de l’emoció), admirar ve del llatí mirari ‘mirar’ i ad que indica la direcció de la mirada i la seva vinculació amb el que es mira. Només l’admiració ens impulsa envers allò que ens depassa i ens facilita la recerca de la pluralitat de significacions respecte del fet o persona admirada. L’admiració obre la vida interior a emocions portadores d’universalitat, fèrtils i que eleven el pla psicològic interior. Doncs bé, un dels entrebancs per al cultiu de l’admiració a l’escola és la dèria actual de l’igualitarisme.

Efectivament per admirar cal admetre que algú, alguna o alguna cosa són superiors; és aquesta superioritat la que fa que m’inclini d’alguna manera a l’excel·lència, estat o realització que valoro positivament. Si a priori resulta que tant li fa una cosa com l’altra barrem el pas a l’admiració, l’existència de la qual no implica pas falta de respecte mutu. Precisament un dels productes de l’igualitarisme actual ha estat l’actual valoració negativa de l’excel·lència fins al punt que els i les alumnes bons sovint s’amaguen i s’han de fer perdonar els bons resultats en el marc de la colla escolar. Com diu textualment Michel Lacroix referint-se a França: en les aules regna un clima tirànicament igualitari. L’excel·lència, l’esforç, els dots ja no són gaire apreciats. El cos professoral es plany que els millors alumnes adopten sovint una actitud de reserva prudent. Aquests alumnes, diuen, s’abstenen de participar per no despertar l’hostilitat dels seus companys, i adoptant aquest perfil baix miren de fer-se perdonar el fet de ser els millors. (Pàgs. 225-226).

Els professors de Secundària del nostre país em diuen sovint el mateix. ¿Us imagineu les idees pedagògiques actuals aplicades a Pau Gassol quan era adolescent? ¿Us imagineu els professors dient-li no encistellis tant i tant bé perquè destaques dels altres, els frustres i això no està bé?

Si no és amb el cultiu de l’admiració, ¿algú em pot explicar com es pot assolir l’excel·lència?

Doncs sí: sóc partidari, d’una manera adequada als temps actuals, de tornar al “quadre d’honor”. I no només per a aquells o aquelles que destaquen en matemàtiques o llengua, sinó per a tots els qui destaquin en qualsevol cosa que sigui digna de ser admirada.