1 de setembre de 2010

L'1 de setembre i el final de vacances


El dia 1 de setembre, si no s'escau en dissabte o diumenge, és un dia especial per als mestres i professors. Marca el pas de les vacances d'estiu al retrobament dels col·legues i als reinicis de la gestió professional. És un dia especial i no és un retorn normal a la feina com en d'altres professions. Quan un torna al despatx d'advocat, a la consulta mèdica, a la botiga, al taller... refà les tasques suspeses abans de marxar de vacances i relliga el que s'ha deixat penjat amb el que cal continuar fent. En principi, si no hi ha crisi greu, no hi ha cap gran canvi.... Els professors i mestres, per contra, han d'entomar nous alumnes que no coneixen de res, ha de iniciar des de zero el plantejament d'unes activitats que han d'acabar amb la construcció d'aprenentatges i, en alguns casos, s'han d'enfrontar amb reptes del tot nous i de futur incert, com ho és això d'ensenyar de cop i volta un grup d'alumes amb només materials digitals, sense transició i sense preparació de cap mena.

Continua, això sí, les característiques i situacions que fan d'aquesta professió una de les que causen més estrès. Les dificultats de l'aula són creixents i els horitzons de l'educació en el nostre país són incerts i vagues, tant pel que fa a les orientacions públiques i polítiques com les que es troben en la vaporositat de l'imaginari social. Els mestres i professors són pressionats perquè eduquin i construeixin aprenentatges en tots i cadascun dels alumnes. I no se'ls perdona que això, en les condicions socials actuals, no s'aconsegueixi ni de bon tros. És com si als metges se'ls obligués a curar absolutament tots els malalts en un temps determinat...

Sovint els mestres i professors són blasmats socialment pel fet que tenen moltes vacances. Cal començar a dir que una cosa és que no sapiguem què fer amb els nens i nenes quan no tenen escola i una altra de molt diferent criticar sense coneixement de causa les vacances d'aquesta professió.

En primer lloc cal dir que a tot arreu del món mestres i professors gaudeixen de vacances més llargues que en d'altres professions, fins i tot als Estats Units on no hi ha aquesta idea de vacances pagades com a Europa. Això sol ja ens hauria de fer pensar. Cal recordar que la professió docent és la que causa més baixes després de la de minaire... i aquestes baixes es deuen fonametalment a la duresa de tractar amb nens i adolescents durant unes hores diàries al llarg d'un curs. No és una tasca fàcil sobre la qual, a més, s'investiga molt poc per trobar-hi resultats concrets positius. El professorat necessita, especialment els qui fan bé la feina, unes vacances llargues en les quals, a més, puguin aprofitar per formar-se, llegir i preparar classes...

Com deia un col·lega quan algú d'una altra professió --que per cert guanyava molts més diners-- li criticava les vacances llargues amb l'habitual "tu a rai que...": doncs si les vols gaudir i guanyar el que guanyo jo no hi ha problema, hi ha oposicions cada any.

Crec que avui, per poca consciència que tinguéssim de la tasca secreta, humil, important i sovint maltractada de tants i tants mestres i professors, la societat a través d'alguns rituals faria bé de mostrar-los agraïment i animar-los a tenir coratge.