9 de juliol de 2009

El temps i les llengües


He hagut de passar recentment unes hores mortes en dos aeroports per motius que ara no fan al cas. Les esperes, més si estàs cansat i el viatge no té res d’engrescador, solen ser tedioses.

Mentre avorria el meu tedi vaig sentir per enèsima vegada l’anunci per la megafonia en què se’ns recomanava que tinguéssim sota control les nostres pertinences. Primer ho van dir en català, després en espanyol i finalment en anglès. Per efecte reflex vaig prémer un cop més la bossa i l’ordinador portàtil que tenia entre les cames.

De cop i volta em vaig fixar que la frase en anglès tenia la meitat de síl•labes que la mateixa frase en castellà... Vaig comptar els segons amb el rellotge... Efectivament: la frase en anglès durava sis segons mentre que en castellà en durava 12!

Aleshores vaig revisar alguns anuncis trilingües que hi havia en algunes botigues de la terminal... Sí, efectivament, era una norma general: en anglès es diu exactament el mateix significat que en castellà en la meitat de temps!

No em va ser difícil generar ràpidament una teoria. Una civilització que té com a llengua materna l’anglesa té un 50% més de temps que els qui parlen espanyol. No és, doncs, estrany que sigui una civilització pràctica que tingui més temps per fer coses o que es vegi necessitada d’omplir aquest buit quan ha acabat de parlar.

Potser per això la majoria dels esports van ser inventats per ells. No endebades la majoria porten nom anglès.