L'ou de la serp

Alguns amables lectors del bloc em demanen precisions sobre què vull dir amb això de "covar l'ou de la serp". Crec que la metàfora deriva d'un famós film d'Ingmar Bergman sobre la lenta gestió del nazisme en els anys 20 a Alemanya. Com que és film que fa patir, i servidor ja gasta prou temps a gestionar les seves emocions per evitar sofriments inútils, no l'he vist.

La serp pon ous que deixa escampats o enterrats i que es coven amb la temperatura ambient. Així, doncs, en un terreny, aparentment pacífic i amb un magnífic tapís vegetal continu, de cop i volta hi poden aparèixer un munt de serpents verinoses acabades de néixer que mosseguen i exterminen els humans incauts que per allí passegin.

Espanya, darrerament, s'està dedicant a pondre molts ous d'un nacionalisme agressiu, intolerant i excloent, tan perillosos com els de les serps verinoses. La COPE, per exemple, pon ous d'aquests cada dia. I els mitjans també. I també diversos polítics que saben que en temps electorals "és rendible ficar-se una mica amb Catalunya" (Rajoy dixit). Així, per exemple, el gran actor català que ens ha dit adéu fa poc --i no pas perquè s'hagi mort-- ha escrit un llibre en el qual atribueix els seus fracassos a una mena de gestapo tripartita que l'ha perseguit local per local... El llibre el llegirà poca gent, però ja se n'han fet ressò diverses ràdios i diaris que elevaran a categoria, un cop més, el feixisme català que ens ha governat sempre des de la Generalitat (sigui convergent o tripartita, el nom no fa la cosa).

Enumero alguns d'aquests ous --aquests de grandària d'estruç-- en un breu esment que no pretén pas ser exhaustiu ni de bon tros.

-Real Academia de la Historia, España. Reflexiones sobre el ser de España, Madrid, RAH, 1997.

-L. González Antón, España y las Españas, Madrid, Alianza, 1997.

-J.M. Otero Novas, Defensa de la nación española. Frente a la exacerbación de los nacionalismos y ante la duda europea, Toledo,Fénix, 1998.

-A. Vidal Quadras, Amarás a tu tribu. Un libro inoportuno y necesario en defensa de España, Barcelona, Planeta, 1998.

-F. Jiménez Losantos, Los nuestros. Cien vidas en la historia de España, Barcelona, Planeta, 1999.

-Real Academia de la Historia, España como nación, Barcelona, Planeta, 2000.

-Alejandro Muñoz Alonso, El fracaso del nacionalismo, Barcelona, Palaza & Janés, 2000

-J. Ruiz Portella, España no es una cáscara, Barcelona, Áltera, 2000

-Eduardo Zaplana, El acierto de España. La vertebración de una nación plural, Madrid, Temas de Hoy, 2001.

-J.L. González Quirós, Una apología del patriotismo, Madrid, Taurus, 2002

-Edurne Uriarte, España, Patriotismo y Nación, Madrid, Espasa Calpe, 2003.

-J.Mª Carrascal, España, la nación inacabada, Barcelona Planeta, 2004.

-Pío Moa, Contra la balcanización de España, Madrid, La Esfera de los Libros, 2005.

-Enrique de Diego Villagrán, El suicidio de España, Madrid, Libros Libres, 2005.

-J. M. Otero Novás, Asalto al estado. España debe subsistir, Madrid, Biblioteca Nueva, 2005

-Gustavo Bueno, España no es un mito. Claves para una defensa razonada, Madrid, Temas de Hoy, 2005

-A. Vidal Quadras, La constitución traicionada. De la ingenuidad de la Transición a la embestida secesionista, Madrid, LibrosLibres, 2006.

-César Alonso de los Ríos, Yo tenía un camarada. El pasado franquista de los maestros de la izquierda, Barcelona, Áltera, 2007.

Tots aquests ous estan escampats en el terreny mental que cada dia pentinen els mitjans enllà del Segre. I si Déu no ho impedeix, poden obrir-se qualsevol dia d'aquests. Els serbis, als anys 80 i principis dels 90 van començar igual: covant els ous de la serp.