De la Memòria històrica (II)

Durant l'octubre he assistit també a la presentació del llibre Guerra civil a Catalunya. Les veus dels sense nom. N'han estat les autores tres col·legues del Departament. A les presentacions de llibres a les quals assisteixo hi sol haver-hi poca gent. Aquest cop no va ser així: tota la sala plena i gent dreta! A la presidència, autoritats de rang de director general, el doctor Josep Fontana i la degana de la meva Facultat.

El doctor Josep Fontana va dictar una breu conferència glossant la importància de construir avui la memòria històrica de la guerra civil en un moment en què l'anticatalanisme més ferotge i el nacionalisme espanyol més agressiu s'està congriant a Espanya d'uns anys ençà. És el que jo en dic "covar l'ou de la serp". No puc estar més d'acord amb el que diu Josep Fontana... Mentre l'escolto, pensant que tot això no té remei entre d'altres raons perquè ells són forts i nosaltres no i, a més, estem dividits, passo l'esguard per la concurrència.

Evidentment no hi ha ningú de l'ambient convergent... i em temo que per boca de Josep Fontana --que té la legitimitat de ser d'esquerres i per tant la consciència de superioritat moral sobre els qui em sembla que no en som-- no es diu ara res dissemblant al que es deia en els entorns de Convergència quan manava en Pujol. He recordat amb nostàlgia les vegades que el bon Ramon Juncosa, desaparegut massa aviat, em convocava per demanar-me consell i ajudar-lo a "formar criteri"-- com deia ell--. No crec que jo l'ajudés gens. Però sí recordo molt bé els temors que ell m'abocava a partir del que sabia i el diagnòstic que feia de la realitat. L'última vegada que ens vam veure corrien els temps del primer Aznar... i, malgrat l'aparença de centrisme i tolerància, ell sabia bé el que passava i comentava no et deixis entabanar la bèstia crida i la bèstia és grossa...

En aquells temps, i en els anteriors, em sembla que gairebé tota la concurrència present en aquest acte era de les que blasmava Pujol i companyia amb les despectives i sornegueres lapidacions de sempre: barretinaire, nacionalista essencialista, conservador que rera la bandera amaga la cartera, etc. Suposo que tots també havien rigut les gracietes boadellianes ...

I, ves, el que deia en Fontana és ben cert: basta escolta cinc minuts la COPE dels bisbes, fullejar El Mundo o La Razón, llegir les opinions dels Bono i dels Rodríguez Ibarra com per saber que la confrontació està servida. Ni el mateix Rajoy se n'amaga ja! I segur que un cop més la perdrem.

Potser perdre batalles fins a l'anihilació final forma part de la nostra identitat col·lectiva en els últims temps de la nació.