24 de novembre de 2007

De la memòria històrica (i III)


No crec pas que la història serveixi massa per acordar la memòria col·lectiva entre les persones. Em fa més aviat l'efecte que la memòria ens traeix sovint i, deixant traumes i obsessions a banda, selecciona en general allò que ens és més agradable enviant a les cavernes de l'oblit tot allò que ens pot destorbar. La Història és més aviat una mena d'arma llancívola amb la qual es procura ferir l'adversari o l'enemic. Les interpretacions històriques gairebé mai no convencen ningú si a priori no es vol ser convençut.

M'apunto, doncs, a la memòria històrica i us llanço una font primària.

Un col·lega em va aportar fa uns dies la fotocòpia d'un "vale" de pagament de durant la guerra.



Com es pot llegir sense problemes, es tracta d'un "vale" del comitè de Milicies i Defensa de la ciutat de Toledo durant les primeres setmanes de la guerra civil (se suposa que mentre el coronel Moscardó duia a terme la seva personal epopeia).

De què ens informa aquesta font? Doncs que el comitè de Toledo pagava als mascles amb serveis d'alleujament de tensió per mitjà d'una dona, se suposa que treballadora sexual, que es deia Lola. L'afortunat en qüestió podia arribar a realitzar fins a sis "porvos" amb la Lola gràcies a disposar d'aquest vale. Se suposa també que els serveis del posseïdor del "vale" haurien estat importants. Fins i tot la font ens aclareix que els sis serveis amb la Lola eren "intrasferibles". Llàstima que no poguem arribar a saber el grau de satisfacció de l'usuari, ni si la Lola en qüestió s'ho va passar bé. La història de tantes i tantes Loles encara està per fer.

Heus ací un indici que ens informa d'una potencial obsessió per col·lectivitzar també els bordells i distribuir els seus possibles beneficis de manera equitativa entre la població mascle. Es tractava, evidentment, d'una evident qüestió de justícia social.