Alguns dels meus col·legues m'atribueixen una gran capacitat de treball. Crec que s'equivoquen de dalt a baix. Jo no puc treballar més de 8 o 9 hores diàries, com tot mortal. Sóc incapaç de treballar després de sopar. I em cal dormir 7 hores cada nit com tothom. Si la meva producció sembla potser un pèl desmesurada, certament no es deu a cap capacitat especial de treball sinó, probablement, al fet que sóc un drapaire de temps.
Aquesta expressió, manllevada del doctor Gregorio Marañón (trapero del tiempo), consisteix a crear d'una banda l'hàbit de concentració sobre els temes que m'ocupen i, de l'altra, a aprofitar sense tensió, tots els minuts o temps morts que em queden durant el dia a partir d'una successió de possibilitats clarament establerta. Així, si vaig pel carrer o conduint --i estic sol-- he aconseguit ficar-me en una bombolla en la qual vaig processant i donant voltes a les qüestions que m'ocupen. Quan apareix un temps buit intento aprofitar-lo per, dins de la mateixa bombolla, establir algun tipus de continuïtat pràctica amb allò que he estat rumiant. Això potser fa que quan em poso a produir amb prou temps per endavant les coses em surtin una mica més de pressa. O sigui que tot plegat es redueix a la construcció d'una bombolla invisible en la qual he arribat a trobar-me francament bé.
Només he pagat un preu: els renys de les persones que de vegades em diuen coses que no sento, i que sovint no m'assabento ni del temps que fa.
1 comentari:
Els col•legues d’en Tòfol tenen raó!
No és només la capacitat de treball que com diu ell és qüestió d’organització i d’aprofitament del temps; no és només que tota aquesta feina que fa, la fa millor que ningú; no és només que fa més feina, millor que ningú i sempre pendent dels i de les qui té al davant; és molt més que tot això! Treballa millor que ningú i sap què fe amb el temps que li queda, toca el piano i vibra més que ningú, balla i gaudeix més que ningú... Realment, tot el que fa i tal com ho fa el col•loca per damunt de les capacitats de qualsevol mortal i en tots els sentits.
Tòfol, els teus col•legues tenen raó!
Publica un comentari a l'entrada