2 de setembre del 2007

Humilitat

Sé que no està pas d'actualitat en aquests temps d'apoteosi de l'instant, d'individualisme descarnat i de culte suprem al jo. Però aquest diumenge, llegint l'evangeli de Lluc, allà on ens proposa allò de els primer seran els darrers i els darrers els primers, o de no t'asseguis als primers llocs si estàs convidat a un banquet, etc. no m'he pogut estar de creure que érem davant d'un valor perenne. Sí, derivat del missatge cristià, un missatge, però que pot tenir un sentit perfectament laic positiu, progressista i amb necessitat de ser educat i transmés per la seva evident rendabilitat social.

'Humilitat' deriva del llatí, de humus que vol dir 'terra'. Ser humil, doncs, vol dir ser conscient que tots som terra, que, metafòricament parlant, de la terra venim --el nostre mite inicial ens diu que Jahvè va fer l'home del fang-- i no gens metafòricament a la terra tornem. És a dir: tots som iguals perquè venim del mateix lloc i re de natural indica que ningú es pugui creure superior a un altre. Malauradament la cultura, àdhuc la cristiana, ha generat jerarquies i pesones més importants i poderoses que no pas d'altres. Cal, doncs, recuperar el contrapès de la "humilitat", de saber que no tenim dret a mirar ningú per damunt de l'espatlla.

Ser humil no vol pas dir que ens hàgim de posar als peus de ningú, significa simplement que ningú no ha de ser posat als nostres peus. No som humils perquè ens humiliem, sinó que som humils quan som conscients de la nostra profunda igualtat humana...

Crec que cal educar en una sana humilitat. Em sembla que els mestres i els professors com tots aquells o aquelles que vulguin ser pares i mares han d'aconseguir que els fills pronunciïn des de ben menuts dues paraules clau: "perdó" --quan hem errat o quan hem fet mal volent o sense voler-- i "gràcies", sempre que rebem alguna cosa per més que ens sembli que ens és deguda.

Potser acostumant petits i adolescents a demanar perdó i a ser agraïts aconseguirem per norma que es construeixi una actitud que al final permeti assumir, ni que sigui inconscientment, el valor de la sana humilitat.