Odi

No m’ho he volgut creure mai però al final m’he de rendir a diverses evidències. Resseguint el to dels diaris espanyols de Madrid i d’altres contrades hispàniques, escoltant algunes de les seves ràdios, mirant algunes de les seves emissores privades de televisió... fins i tot escoltant alguns dels seus bisbes o el contingut, de vegades fins i tot fals, de l’emissora emblemàtica episcopal d’Espanya, sembla que s’ha de concloure que som davant d’una societat que no s’ha reconciliat històricament. Es llencen encara la història al damunt del cap amb massa ira i fan el mateix sovint amb la constitució, un document jurídic que hauria de ser l’espill ambigu del consens més que no pas la norma fàctica que defensi les idees dels uns en contra de la dels altres. Darrerament sembla també que la constitució espanyola més que un espai de convivència és un text d’atac encaminada a limitar les llibertats col·lectives.

No dubto pas que hi ha persones que, en el tracte personal i en les seves idees, tenen una altra consideració i vivència. I que respecten més els altres i accepten millor les controvèrsies sobre els diversos punts de vista. Però els imaginaris massius –també contrastats sovint personalment amb persones d’alta categoria en el món acadèmic hispànic—són el tot o res, el tu o jo... si més no, ara com ara, verbalment. Sembla com si els mitjans de comunicació hispànics pentinessin els cervells dels seus usuaris amb una sola clenxa. I tant li fa que aquesta sigui a la dreta o a l’esquerra. Sempre he admirat que els alemanys, en una situació de greu dificultat fa uns anys, no van tenir cap inconvenient a fer un govern de coalició per sortir de la crisi. A Espanya això és metafísicament impossible.

¿No es posen mai d’acord? Sí. Es posen d’acord a compartir l’odi, en especial contra la diferència inassimilable segons ells de les nacionalitats perifèriques (i que consti que n’utilitzo el nom constitucional, no fos cas!).

La veritat és que tot plegat és molt trist. També és possible que jo estigui del tot equivocat. M’agradaria estar-ne.