Llegeixo que al Regne Unit el nou govern conservador vol modificar el sistema educatiu tot posant l'èmfasi en l'increment dels coneixements. No cal ni dir que, si més no a la premsa, de seguida han destacat els professors i pedagogs que han posat el crit al cel. Es veu que això de proposar que els alumnes adquireixen més coneixements dels que tenen és un disbarat majúscul i un retorn al passat. No deixa de ser curiós que el fet que el Regne Unit no surti massa ben parat a l'informe PISA no ha motivat, segons que sembla, cap debat intens respecte dels reptes, deficiències i possibles millores del sistema educatiu.
Ignoro les característiques proposades pel govern conservador britànic en relació a la reforma del sistema educatiu. El que sí he llegit és la crítica des d'Espanya per part d'un prestigiós diari madrileny d'esquerres. Concloïa la seva crítica amb un dilema curiós. Segons ell calia triar entre el model "progressista" que es concretava en l'expressió "aprendre a pensar" i el model "conservador" que es descrivia com "l'acumulació de coneixements".
Confesso la meva perplexitat dins de la meva oceànica ignorància. ¿Es pot pensar sense saber? ¿No és pensa més i millor com més coneixements es posseeixen? ¿Es pot saber alguna cosa sense pensar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada