Fa uns dies, al vespre, fent zapping vaig anar a raure a una cadena de televisió que porta un toro com a icona. En emissions anteriors havia transmès en directe la missa de l'aniversari de l'elecció del papa Benet XVI. Doncs bé: en l'emissió que contemplava es veia una lideressa política de la dreta espanyola envoltada de nens i nenes. Com si els expliqués un conte els anava dient que hi havia comunitats autònomes on els nens i nenes com ells tenien prohibit parlar en espanyol; que no se'ls ensenyava aquesta llengua i que si parlaven castellà els castigaven. ¿Què creieu, els preguntava, que s'hauria de fer? Què faríeu vosaltres? Perquè només se'ls ensenya la llengua cooficial...
Primer em vaig indignar. Després em vaig entristir. En primer lloc perquè el que deia la lideressa en qüestió era fals. Ni a Catalunya, ni al País Basc ni a Galícia i encara menys a València i a Mallorca--les úniques comunitats amb llengua cooficial-- es prohibeix als nens que parlin castellà i tampoc no se'ls castiga si ho fan. També és fals que no s'ensenyi el castellà. Però el mal ja està fet. La lideressa deia d'una banda el que els espectadors de la cadena volien sentir. I de l'altra havia ja sembrat la llavor de l'odi en unes criatures que difícilment admetrant que dins el marc de l'estat espanyol, en compliment de l'article tercer apartat 2 de la Constitució, cal protegir unes llengües minoritàries en perill d'extinció.
D'una banda la missa d'aniversari del sant Pare. De l'altra, la semença de l'odi a través de la mentida. No encaixa massa, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada