9 de maig de 2010

Importància


Ahir vaig participar en una taula rodona dins d'una jornada dedicada als models educatius. Una de les intervencions va exposar el convenciment que el tema de l’educació interessava cada dia més a la nostra societat. I que tothom era conscient de la seva importància. En el meu torn vaig discrepar d’aquesta idea.

De fet ja no em semblava bé que el títol fos “models educatius” quan, de fet, havíem de parlar sobretot de l’escola. El més procedent hauria estat parlar de “models escolars” perquè l’educació no és només patrimoni de l’escola sinó de tota la societat. Parlar de models educatius implicaria parlar de l’educació en el si de la família, a la televisió, als jocs d’ordinador, a internet, etc, i, evidentment, això supera el marc escolar estricte.

I pel que fa a la importància de l’escola a la societat, enllà de disposar d’una plaça escolar on els pares puguin enviar els fills el màxim de temps possible, el meu diagnòstic
és radical: l'escola no interessa gairebé gens. Un exemple comparatiu crec que pot aclarir el que vull dir quan parlo de "importància".

L’esport de competició és, sense dubte, molt important en la nostra societat. Hi ha diaris cada dia sobre esports; les ràdios i les televisions en fan també programes diaris i ja no parlem de les retransmissions en directe i en diferit de les competicions esportives de tot tipus... A més, a les converses socials i professionals, sobretot en el cas del futbol, els comentaris, les discussions i les passions fins i tot hi apareixen també amb molta freqüència. Curiós: la competició, la lluita per ser el millor, l’afany de guanyar són valors essencials en l’esport. Que cobri més qui millor juga no ho discuteix ningú. L’igualitarisme està renyit amb el món de l’esport... i, en canvi, aquests valors són els que, en principi (no a la pràctica) s’intenten capgirar a l’escola amb uns resultats coneguts per tothom.

L’educació i l’escola no són importants en el nostre entorn social. No hi ha seccions fixes diàries o setmanals en els diaris. Cap programa fix de televisió o de ràdio. I, si apareix en alguna conversa, és per carregar a l’escola alguna obligació més en què la societat falla estrepitosament. L'emissora "Catalunya Ràdio", per exemple, cada dia, de dos quarts de tres a les tres dedica mitja hora a l’esport, tant de temps com al repàs de totes les notícies que s’han esdevingut al món! Això és un clar indicador que l'esport sí que és important! ¿Quines són les notícies sobre educació o escola? Les excepcions que, segons els cànons, marca el concepte de notícia: que un home ha mossegat un gos... És a dir: vagues de mestres, l’agressió d’un pare a una professora, un greu problema de disciplina, una desgràcia personal quan un grup surt d’excursió, una notícia negativa de les proves de les PAU, els informes desoladors de les avaluacions externes com Pisa...

Un altre indicador mostra clarament que la nostra societat no s’interessa per l’educació: les campanyes electorals. Algunes vegades he tingut contactes polítics amb persones compromeses en la gestió pública. Quan els he proposat de dir això o allò sobre educació m’han mirat amb escepticisme i m’han dit que no valia la pena. Per què? Doncs perquè fer qualsevol proposta sobre educació no fa guanyar ni perdre un sol vot. A les sessions de presentació dels programes electorals sobre educació, em solen comentar, hi ha més gent a la taula que no pas entre el públic per més convocatòries a sindicats i a d'altres institucions relacionades amb educació que es facin. Només s'esmenta allò que lliga emocionalment, com el PP quan vol imposar el castellà com a llengua vehicular arreu velis nolis, i que es pot afegir al paquet del nacionalisme espanyol que preconitza i excita aquest partit entre el seu electorat. Però això no es parlar d’educació, sinó d’una altra cosa molt diferent.

Jo no voldria que fos així. Però les coses són com són. I situant-nos en la realitat estarem en situació, potser, de proposar alguna millora per al futur.