24 de maig de 2010

Neguit de viure


Fa uns anys se celebrava a Catalunya, set setmanes després del diumenge de resurrecció, l’anomenada Pasqua Granada. De la mateixa manera que el dilluns després de la Setmana Santa era festa, tampoc no es treballava el dilluns posterior a la Pentecosta, anomenada segona pasqua o també pasqua granada. Actualment és dia feiner i només es fa festa en alguns indrets com Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.

Poques persones menors de 30 anys deuen saber avui què vol dir Pasqua i com la religió cristiana s’ha embolicat i ha transcendit els ritmes de les cultures agràries que ens han precedit. Amb el tercer pleniluni de l’any es celebra la primavera, el rebrot de la vida, el primer símptoma de la qual són les flors. Per als cristians se celebra el triomf sobre la mort en el record de la resurrecció de Jesús. Pasqua –que vol dir “el pas de Déu”—és precisament la promesa de vida que suposa el misteri de Jesús de Natzaret.

Una setmana de setmanes després, al dia cinquantè, se celebra un “segon pas de Déu”: la Pentecosta. Som ja davant de l’estiu i aquella promesa que va ser la primera pasqua –l’anunci de les flors, els primers brolls en els arbres de fulla caduca—ha madurat i s’ha convertit en fruit abundós i exagerat. Sí, perquè si alguna cosa caracteritza la natura és l’exageració en el nombre de fruits, un excés que se situa enllà de la pura necessitat de reproducció anual. Els arbres, quan fruiten, fan l'amor a la vida! En poques setmanes els insectes brunzeixen, les cigales canten sense por a la calor, la piuladissa dels ocells s’excita, a les nit xerriquen els grills i udolen els mussols... arreu sembla que s’estengui el neguit de viure... és la plenitud de l’estiu!

No sembla estrany, com a signe, que aquest afany d’existir, de sortir de casa, d’obrir-se al goig de viure simbolitzi a la perfecció l’arribada de l’alè sagrat de Déu, de l’Esperit Sant... La fe malmesa dels deixebles de Jesús –fins aleshores atemorits i amagats-- ja no és la promesa d'una flor sinó el fruit madur; per això, plens d’una sana impaciència, Déu passa per ells per segona vegada, perden la por, l'ànima els esclata de vida, surten de casa, convençuts, com diu el text sagrat que s’esdevé en la Pentecosta, que l’alè sagrat de Déu s’ha estès per tots els racons de l’univers.

Avui és dilluns de pasqua granada. El sol és a tocar del seu triomf camí de la nit de sant Joan; la mar estrena les minves de juny; els arbres, vestits amb tots els tons del verd, matisen llum i calor; les flors irisen milers de colors i tot sembla, sí, posseït pel neguit de viure...