15 d’abril de 2010

La mare i la memòria


He parlat una bona estona amb la mare. La conversa a propòsit de llibres que llegeix –és una lectora voraç i empedreïda i gaudeix d’una memòria excel•lent—ens ha dut a la guerra civil. Quan va esclatar el conflicte bèl•lic la mare era una adolescent (aquest mes acaba de complir els 89 anys). Era orfe de pare i sa mare, l’àvia Roberta, es guanyava la vida fent de modista... Les passaven molt magres.... Tenien molta por. De la remor dels cotxes de nit que anaven a buscar gent i que a l’endemà a les cues del pa tot el barri ho comentava en veu baixa... dels bombardejos...

De nits, em diu, mentre pelaven llenties (les "píndoles del doctor Negrín") sintonitzaven ràdio Sevilla per escoltar què deia el general Queipo de Llano... La mare recorda perfectament que en una de les al•locucions va sentir que aquest militar rebel deia amb veu emfàtica i provocadora: ....catalanas, os voy a traer unos moros para que se mejore vuestra raza...

No cal ni dir que una adolescent de 16 a 18 anys, en escoltar aquestes proclames s’havia d’esgarrifar i molt. La mare em diu que a Barcelona no recorda que passés res però que quan van entrar els insurrectes a Catalunya sí que van deixar que els soldats marroquins fessin de les seves amb impunitat. I em cita, concretament, una noia de Vilella Baixa... es veu que en aquesta població –i se suposa que en d’altres—la violació de les dones va ser sistemàtica per part de les tropes africanes. Fins i tot la mare em diu que un metge d’allí es va dedicar a donar una mena de “purgues” per evitar que quedessin embarassades... Suposo que aquestes tropes devien portar capellà castrense i no consta que enlloc hi hagués una protesta per una conducta tan poc cristiana en els qui s’emparaven en la defensa del catolicisme a ultrança per justificar ideològicament la seva rebel•lió... Ni sé que posteriorment s’hagi demanat perdó.

Heus ací el recull d’un testimoni fefaent i fiable que caldria registrar en la nostra memòria històrica... si és que els falangistes del país no aconsegueixen que el Tribunal Suprem accepti a tràmit un querella contra la memòria i que l'alta institució falli que el record de la mare s’ha d’esborrar perquè recordar segons què és delicte de lesa democràcia.