25 d’abril de 2010

Ironies


L’any 1932, mentre es debatia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Parlament, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d’Estat contra la República des de Sevilla. Bona part dels historiadors estan d’acord que l’estatut d’autonomia de Catalunya que s’estava discutint a les Corts era un dels motius principals que el va impel•lir a donar el cop d’Estat. Aquest va fracassar i tot i que el general va ser condemnat a mort i indultat posteriorment, en arribar el 1933, les dretes al poder el van amnistiar i va marxar a l’exili a Portugal.

Aquest intent de cop d’estat va esperonar els diputats de l’esquerra a no posar més entrebancs a l’Estatut i, després d’un vibrant discurs del president del govern, Manuel Azaña, l’Estatut va ser aprovat finalment.

L’animadversió, però, que l’Estatut va alimentar dins de l’imaginari espanyol respecte de Catalunya no va minvar. L’exemple n’és aquest acudit de la revista humorística “Gutiérrez” en què s’interpretava l’acció del president del govern com un atac a la unitat d’Espanya i un acte que en desmembrava una part important.



Va ser Azaña, doncs, un dels impulsors de l’Estatut d’Autonomia. Qui va desfer els recels dels diputats republicans i esquerrans. Qui va dur l’Estatut a Catalunya, encara que aquest tingués totes les limitacions que fossin del cas.

No deixa de ser irònic que sigui un dels magistrats del tribunal constitucional estudiós, diuen, d’Azaña, de la seva trajectòria i del seu pensament qui es disposi avui a redactar una sentència que redueixi l’Estatut a un no-res. De Gutiérrez a Aragón, l’animadversió immòbil és un fet.

Avui no calen cops d’estat militar. N’hi ha prou amb cops d’estat jurídics...