30 de març del 2010

Apunt del Tròpic


A la vora del Tròpic de Capricorni, arran de costa, els vents atlàntics acaronen gairebé amb desesma una terra fosca coberta per un tapís vegetal d’un verd petit i seriós. M’ha semblat que la llum hi és més ampla i blanca que a la meva Mediterrània. El sol, diuen els llibres, declina poc al llarg de l’any i habitua els nadius a una contínua primavera concentrada a tocar del primer estiu. Sobta en ple març veure les persones, de pell colrada, caminant sense pressa amb calça curta i camisa sense mànigues per les voreres dels pobles i pels passeigs al costat del trencant marítim. Aquí i allí s’hi estenen nombrosos tancats grisos on es cultiven plataners, el toc de verd dolç i luxuriós de la botànica d’aquest indret.

El sol triga a desvetllar-se i no arriba fer el ple fins a la vora de les nou. Es pon pel mar, dotze hores més tard, vestit d'un taronja vivíssim i sense pressa, com si se li encomanés la lassitud de la seva pròpia temperatura. L’horitzó del tròpic, allí on s’apleguen els blaus, no té la nitidesa de la Mediterrània i, al costat de línies precises similars a les nostres hi juguen sovint gammes grisosesde mil caires.


Al vespre semblava que la lluna plena --neta i pàl•lida-- volgués entrar de guàrdia perquè no ens faltés cap llumenera. La mar feia arribar als qui passejaven arran de costa la seva música obsessiva, mentre un blau molt obscur impedia, com una aurèola al voltant de la lluna, que la nit fos del tot negra...

A la vora del Tròpic, arran de costa, la vida marca un altre accent rítmic i entona una melodia lenta i profundament sensual.