El cor de la democràcia

Recentment el president del govern central ha exhortat els partits de la seva obediència a acatar la sentència del tribunal constitucional. I ha qualificat aquesta institució de “cor de la democràcia”. En discrepo frontalment.

A banda de totes les enginyeries jurídiques amb què tots els juristes tapen la seva ideologia, el cor de la democràcia només pot ser un: el respecte a la voluntat popular expressada en les urnes en un context de llibertat i fins i tot de legalitat. El nombre de participants en les consultes mai ha estat un argument per no acceptar-ne els resultats. És cert que en el referèndum per a l’aprovació de l’Estatut no hi va haver una participació massa alta. Tanmateix si les persones hi haguessin estat visceralment en contra haurien anat a votar un NO clamorós. I no ho van fer. En les darreres eleccions europees la participació encara va ser més baixa i ningú va utilitzar aquest fet per argumentar sobre la il•licitud de la victòria del Partit Popular.

Un cop aprovat un Estatut per part dels parlaments i en referèndum popular, cap tribunal constitucional del món hauria d’esmenar aquesta llei. Es més, si hi ha aspectes que no són constitucionals, doncs s’haurien d’incorporar a la Constitució. En cap cas una llei i deu funcionaris foscos han d’estar per damunt de la voluntat sobirana d’un poble. Perquè el cor de la democràcia és precisament aquesta voluntat.

A tot plegat podríem podríem afegir-hi altres consideracions. El Tribunal Constitucional no compleix ni la seva pròpia llei i gairebé la meitat dels seus membres té el seu mandat caducat. Els seus components són triats d’amagatotis per les simpaties polítiques dels dos partits que els nomenen... i segons em diuen advocats que coneixen el pa que s’hi dóna els “candidats” a membres del tribunal constitucional solen ser persones que es mig postulen intentant agradar a uns o a altres sense desagradar massa als contraris... Així resulta que el perfil professional és el que compta menys... Això explica que en el tribunal constitucional actual hi hagués un jutge que havia estat governador civil i “jefe provincial del movimiento” d’Almeria... (a proposta del PP, naturalment). No n’hi ha prou a ser demòcrata, cal semblar-ho també...

No, senyor Zapatero, aquesta arracada de tribunal no és el cor de la democràcia... El cor de la democràcia és en un altre lloc. Faria bé de buscar-lo.