21 de febrer de 2010

L'efecte Mozart


Vaig començar a estudiar música quan era molt petit, al parvulari. Probablement devia tenir quatre anys i mig o cinc. A primera hora del matí, la senyoreta Neus, en una part del pis Principal on s'encabia el petit parvulari, impartia classes particulars de piano als alumnes que ho sol•licitaven. Els meus pares ho van sol•licitar. De la mateixa manera que no recordo quan vaig aprendre a llegir lletra, tampoc no tinc memòria de l’època en què vaig aprendre a llegir partitures musicals. En la boira del meu record em veig tocant uns exercicis del Herz, assegut al piano del parvulari amb la senyoreta Neus al costat...

Llegeixo avui amb estupefacció que existeix una musicalitat innata pràcticament en tothom (Oliver Sacks: Musicofilia). També resulta evident que qualsevol potencialitat que tinguem si no s’estimula no es desenvolupa. I també sabem gairebé de manera segura que la formació musical intensiva a l’època de la infantesa desenvolupa uns canvis impressionants a l’hemisferi esquerre dels nens. S'ha pogut provar a través de magnetoencelografia en nens que només feia un any que aprenien a tocar el violí resepcte d'altres del mateix perfil que no ho feien. És el que alguns investigadors han anomenat “l'efecte Mozart”. Mozart, sens dubte, tenia unes potencialitats musicals extraordinàries, però ara sabem que no les va desenvolupar per generació espontània sinó que van ser estimulades per l’ambient familiar i per la didàctica tenaç i molt exigent del seu pare Leopold.

Segons estudis neurològics recents la formació musical a la infantesa desenvolupa diverses capacitats d’abstracció i lingüístiques radicades a l’hemisferi esquerre. Els canvis que s’operen en el cervell són observables. Fins i tot sabem que el cervell respon de seguida als exercicis físics i mentals realitzats amb els cinc dits en el piano, tant en l’escorça motora com en el flux sanguini regional. També mostra un augment d’activitat als ganglis basals i al cerebel...

¿Ha tingut importància en la meva vida aquesta atzarosa formació musical al meu parvulari? Sense jo ser-ne conscient –ni tampoc els mestres i professors--, ¿ha tingut alguna influència en la meva capacitat d’abstracció o d’expressió lingüística? No dic pas que jo comprengui fàcilment complexitats abstractes, ni que sigui cap meravella especial escrivint o parlant. Però potser sí que sense els meus estudis musicals a la infantesa i a l'adolescència les meves capacitats d’abstracció i lingüística, serien probablement molt més deficients.

De tot plegat arribo a la conclusió que la formació musical, per a la majoria dels estudiants, és tan important educativament parlant com llegir, escriure o comptar. ¿Passa amb la música el mateix que amb la llengua? És a dir: ¿a mesura que ens fem grans resulta difícil o pràcticament impossible estudiar música? En parlaré un altre dia.