5 de juny del 2010

The last


El dijous dia 3 de juny ha estat un dia especial. Vaig impartir la darrera classe de la matèria de lliure elecció “El blues, el gospel i el jazz clàssic”. Com sempre que tanco els períodes lectius m’omple una petita sensació de buit. Durant quatre mesos m’he abocat a uns alumnes que m’han retornat, en general, l’esforç que els he dedicat amb la seva pròpia passió d’aprendre. Sé que ja no els tindré mai més com a tal grup, encara que conservi algun contacte escadusser amb persones concretes. I això sempre mossega una mica l’ànima i provoca efectes estranys d’enyor.

Em plau, certament, acabar un curs i, si és com aquest, amb tot el programa fet i tancat, i amb bons resultats de les diverses avaluacions que he anat fent, encara més. L’horitzó del repòs i l’abandó de la tensió pel que fa a la preparació i gestió de les classes també em vénen de gust.

I tanmateix aquest curs és especial. Probablement és l’últim de la meva vida pel que fa a aquesta matèria. Les assignatures de lliure elecció i les optatives ja no entren en el nou pla d’estudis i, per tant, l’any vinent, l’últim del pla vell, és el darrer que es poden oferir. Probablement no podré programar aquesta matèria per manca d’aulari apropiat en les hores de franja que m’ofereixen. I això, tancar una matèria que porto ensenyant des de fa gairebé 20 anys em provoca un buit especial. Com si alguna cosa important s’acabés en la pròpia vida.

Aquests són els alumnes que m’han seguit durant quatre mesos, minuts abans d’abandonar l’aula per sempre.


Quan l’alumnat havia abandonat l’aula vaig recollir papers, compactes i vídeos, vaig tancar els llums i vaig apagar els aparells d'àudio. Abans de marxar, però, vaig passejar per l’aula un parell de vegades i hi vaig rememorar de manera desordenada les diverses promocions que hi han passat i les vivències que hi he experimentat...

Finalment vaig obrir la porta i vaig sortir cap al vestidor... Vaig procurar no mirar enrere... El dijous, dia 3 de juny del 2010 no ha estat per a mi una data més. Ha estat especial.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

Espero que la puguis fer l'any vinent... Aquest any no he pogut, però he escoltat moltes coses sobre l'assignatura que els meus companys m'explicaven somrient... Les coses que fan somriure mai s'haurien d'acabar.

Anònim ha dit...

En principi, Mireia, l'any vinent tornaré a oferir aquesta matèria. Però serà al segon semestre ja que en el primer no hi havia aules lliures. Moltes gràcies pel teu comentari.

Tòfol

Mireia ha dit...

De res, i si la fas, allà hi seré :).