25 de juny de 2010

Juny


Les classes a la universitat se solen acabar a finals de maig o a la primera setmana de juny. No sé per quina raó solc caure sempre en el mateix parany: pensar i sentir que el juny, obert a l’esclat lluminós de l’estiu, ha de ser diferent, pausat i calmós... Res de més fals per a un professor! Sí, les classes s’acaben, però queden màsters, treballs per corregir, exàmens per posar, tutories, entrevistes, tancar o obrir aquell punt de recerca, apuntar-te a fer o a impartir aquell curset, reunions... El resultat sol ser també sempre el mateix: arribes als dies que s’escolen entre sant Joan i sant Pere, més aviat accelerat, amb un mes a les esquenes que ha passat rabent sense gairebé consciència del pas del temps! Acabes el mes estressat i estupefacte! ¿Ja som a sant Pere?

El juny, a més, per a alguns que ens dediquem a la docència té una especial càrrega d’enyor. Tanques cursos i deixes de tenir tracte professional amb grups de joves als quals, de grat o per força, els has sembrat idees, els has exigit esforços, els has fet aguantar les teves paraules durant prou temps com per iniciar-ne la coneixença personal i, en conseqüència, l'experiència d'un afecte difús i genèric i, tanmateix, intens. T’has esforçat per fer-los aprendre idees, fets, mètodes... i, per raó de les matèries que imparteixo, també he pretès ensenyar-los sensibilitat i aprofundiment en la bellesa. Siguin assignatures de música o siguin d’art, he pretès que aprenguessin a mirar i a sentir, a trobar allò de més humà que s’amaga rere visions i sensacions... i, d’una manera especial, he intentat que acabin sabent comunicar allò que veuen i allò que senten davant de l’espectacle divers i essencial de la bellesa. Tot i que no és el meu cas, no puc deixar de sentir sempre a dins de l’ànima la veu, gairebé el crit, d’una ex-alumna meva de fa uns anys: hi ha sentit a la vida perquè hi ha bellesa...!



El mes de juny s’acaba i un cop més he de dir adéu a aquesta mena de comunió entre la música i els alumnes com en aquest meravellós curs de "Blues, gospel i jazz clàssic" que he viscut al llarg d'aquest segon semestre...



El mes de juny se m'acaba també entre la bellesa plàstica o arquitectònica i aquells que també volen aprendre a ensenyar-la... He viscut, sorprès i esperançat, l'existència d'un grup de joves formats i madurs que tenen il·lusió per dedicar-se a la docència de Secundària. Que m'han dit que sí, amb entusiasme, a qualsevol proposta, i amb qui he aconseguit viure hores inoblidables al voltant d'aquesta empremta bellíssima del món medieval dita avui encara per aquestes magnífiques fonts primàries que són els monestirs...

Crec que es pot entendre, sense idealitzacions banals i reconeixent la gran duresa de moltes de les aules d’avui, que la majoria de mestres, professors i professores, quan arriba el final del mes de juny, aspirin a un descans formatiu ben merescut... però també cal comprendre que tinguin, en grau més o menys intens, un cert sentit de la melangia, com si un tros d’ells mateixos se n’anés amb la promoció que, a les portes de l’estiu, acomiaden cada any.