12 de juny de 2010

Notícia


Segons s’ensenya a les Facultats de periodisme és notícia que un home mossegui un gos i no ho és que un gos mossegui un home. Per tant quan els mitjans donen una notícia han d’identificar que allò amb què pentinen l’opinió pública és un fet sorprenent, nou i excepcional. Per a l’opinió pública, sovint l’anècdota esdevé categoria, i la part el tot.

Un segon tret de la notícia és que aviat deixa de ser-ho. Això fa que l’opinió pública ho oblidi i deixi d’interessar-s’hi encara que sigui un tema humanament important i que exigeixi la solidaritat de tots. Poso per exemple el cas del terratrèmol d’Haití. Durant tres o quatre dies ens varen inflar d’imatges del desastre. Hom diria que avui a Haití ja no hi ha cap problema, ningú no passa fam, la sanitat funciona de meravella i s’han reconstruït totes les cases... Així no és cert. Però Haití ja no és notícia.

Darrerament ha estat notícia la pedofília de sacerdots, de religiosos i fins i tot d’algun bisbe. Injustificable, certament. I s’ha fet bé de denunciar-ho. I crec, a més, que s’ha de comprendre la irritació social provocada ja que, tot i ser pocs en percentatge els eclesiàstics que han comès aquesta aberració, cap grup social predica una moral derivada del missatge de Jesús tan contrària a aquests fets. Predicar el que no es compleix i, a més, amagar-ho quan és, de fet, un delicte provoca perplexitat, estupor, irritació i escàndol.

Dit això, però, ens trobem que l’opinió pública fàcilment pel fet que la notícia ha de ser sempre l’excepció i la sorpresa, en comptes de restar informada simplifica i pren la petita part pel tot. I això, com en el cas d’Haití, no és informació sinó falsificació de la realitat. En poso un exemple.

El sacerdot salesià Martín Lasarte s’ha dedicat a portar centenars de nens desnodrits des de Cangumbe a Lwena (Angola) perquè ni el govern podia fer-ho i les ONGS no estaven autoritzades a entrar al país. A Moxico, també al mateix país, un grup de sacerdots i germans infermers amb l’ajut d’algun metge han salvat la vida a milers de persones en l’únic servei mèdic que hi ha en una àrea de 90.000 km2. En els darrers anys només els salesians han donat l’única oportunitat d’educació a 110.000 nens i nenes angolenys... El P. Roberto, de 75 anys, encara recorre carrers de Luanda curant nens del carrer, portant-los a cases d’acollida per tal que es desintoxiquin de la gasolina... el P. Stefano gestiona llars transitòries per als nois i noies que han estat colpejats, maltractats i fins i tot violats i que busquen algun tipus de refugi per sobreviure... I tot això passa mentre nosaltres tenim quilos de més al cos i ens preocupa en un moment de crisi que ens retallin una mica el sou. I potser comentem amb to mofeta que tots els capellans són iguals perquè són una colla de reprimits. I això no és veritat.

Podria continuar posant milers d’exemples de les atrocitats del mal humà en el món just en el moment que escric això i dels centenars i milers de religiosos que es dediquen, sense publicitat ni cap altra recompensa, a pal•liar aquest sofriment només perquè han sentit a dins de l’ànima la crida al servei per amor d’acord amb el missatge de Jesús. Un missatge que compromet a fons i que no es limita a rituals externs i socials.

I aquests milers d’exemples no són mai notícia. I són moltíssims més en percentatge que no pas els pedòfils. ¿Tant costaria emmarcar les notícies en el seu àmbit complex? Tant costaria facilitar que no es prengués per costum la part pel tot? Tant costaria fer una mica d’exercici de memòria i recordar que als Haitís del món encara no ho tenen tot solucionat ni de bon tros? Tant difícil és ser servidors de la veritat?

1 comentari:

Mª del Mar Galceran ha dit...

Sí, costa perquè el Bé i la veritat ens comprometen massa. De fet, el Bé i la veritat ens poden arribar a fer tant de mal que ens resultin insuportables fins al punt de voler-los aniquilar.

I de fet quan algun periodista intenta fer-se servidor del bé i la veritat, o se'l bandegen o rep garrotades per tot arreu.

Però.... probablement no pugui ser d'una altra manera. El bé i la Veritat per als Cristians no segueix la lògica d'aquest mon sinó que segueix la lògica de l'OCULTACIÓ, es a dir, de l'abaixament, de la discreció, del servei humil.... no et sembla?