8 de gener del 2010

Intel·ligible?


De vegades tinc la sensació que partim d’un dogma de fe que no solem qüestionar massa: que el món és intel•ligible. Ho és realment? I si ho és, fins a quin punt ho és? Perquè del tot és una evidència que no ho és!

Amb el pas del temps i a mesura que la meva ignorància s’ha anat accentuant amb cada llibre que llegeixo m’entren molts dubtes sobre la possibilitat racional d’entendre el món o, si més no, la història. ¿La història contemporània, aquella de la qual jo n’he estat testimoni directament o indirecta es pot entendre en termes de coherència racional? Em sembla que no és metòdicament explicable. Podem establir, potser, el com i el qui, el que ha passat abans, alhora i després... però dubto que mai arribem a saber amb un mínim de certesa el per què. I amb la història més reculada crec que passa exactament el mateix.

Hi donava voltes anit mentre continuava llegint l’apassionant conversa de Pere Antoni Pons amb en Joan F. Mira quan parlaven sobre la Grècia antiga.(La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira). He de confessar que per la Grècia antiga vaig sentir una gran fascinació des dels meus tendres vint anys. Van fundar el món actual del qual encara vivim. En quatre segles van inventar el teatre, l’esport, la filosofia, la ciència, la història, l’inici del pensament racional, el sentit de la ciutadania, i, malgrat tot, la democràcia. Els EUA en la seva constitució i la França revolucionària no van intentar res, ho van recuperar... I ja no parlo de les aportacions artístiques...

Doncs bé... quan he parlat de la Grècia antiga o clàssica mai no m’he sabut explicar per què un poble de gent pobra, quatre gats, que com diu Mira “menjaven pa i formatge i malvivien en cases mal construïdes” van ser capaços de fer les aportacions que ens han fet. Ni abans ni després ha succeït res de semblant. Molts historiadors han intentat explicar per què va passar això. I ni amb causes econòmiques, socials, geogràfiques, motius religiosos o personals es pot articular cap explicació convincent. Podem catalogar, analitzar i correlacionar... però al final, quan ens preguntem com va ser possible això i per què, només ens queda l’estupor.

Per això m’ha impressionat tant que una persona com Mira, catedràtic de grec de la Universitat de Castelló, antropòleg, novel•lista i home d’una cultura oceànica, quan Pere Antoni Pons li pregunta com s’explica l’aparició de la cultura grega clàssica respongui amb una frase contundent i sàvia:

--Jo no m’ho explique (pàg. 305)

I més endavant encara rebla el clau:

--Quan veus que trobar el “perquè” és impossible, no té sentit buscar-ho: busques el “com”.

El que deia: és intel•ligible el món? És a dir: ¿ens podem explicar per les causes el que ha passat i passa? O al final hem d’acabar tots amb un “jo no m’ho explique”?