A l'ARA d'ahir Gregorio Luri escriu una frase sàvia i contundent: La vida, a diferència del pensament, no es pot permetre el luxe de ser nihilista.
Exacte! Ningú no pot viure com si la vida no tingués sentit encara que ho pensi.
Lluminós!
Hi ha un temps clar, quan tot sembla possible. Hi ha un altre temps negre, quan tot s'ensorra. I de mica en mica neix un temps de tons grisos més o menys saturat de blanc segons els dies. És quan arriba l'hora d'agrair el passat i, sobretot, de viure el present amb ulls amables. "Non, rien de rien, je ne regrette rien..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada