13 de gener de 2013

Espirituals


Potser Teilhard de Chardin tenia raó. Postulava que les persones no érem pas humans que teníem experiències espirituals sinó que érem éssers espirituals que teníem experiències humanes. 

Sóc en el darrer tram de la vida quan, si res no enterboleix l'enteniment, va apareixent una mena de llum pròpia que resulta difícil de comunicar o de compartir. Per això avui em sembla que Teilhard podria tenir raó. I si tenia raó potser si de joves entréssim en la dimensió espiritual algunes o bastantes coses anirien millor de com ens van ara. 

Esperit procedeix d'una paraula grega que volia dir "alè". Si ens parem a pensar un xic veurem que l'acte de respirar és el que ens manté vius. I la vida se'ns manté per una connexió constant amb l'aire que ens envolta, extern a nosaltres, que entra i surt dels nostres pulmons sense que el puguem veure. I aquest aire que ens permet la vida és el mateix per a tothom... 

Ser espiritual és sentir la vida allà on no es veu i ser conscient de compartir el mateix alè universal amb tot el que és viu. 

L'alè universal no pot ser altra cosa que l'amor.