tag:blogger.com,1999:blog-8570023635355807486.post3649145682401847126..comments2023-10-18T11:40:32.530+02:00Comments on Els temps grisos: ApostatarTòfolhttp://www.blogger.com/profile/14885211842888980598noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-8570023635355807486.post-31770144285511538962008-03-21T20:58:00.000+01:002008-03-21T20:58:00.000+01:00Gràcies de nou, Tòfol, per un gran comentari deixa...Gràcies de nou, Tòfol, per un gran comentari deixat el dia de Dijous Sant i per acostar-nos un nou concepte, doncs és el primer cop que llegeixo aquesta paraula "apostatar" i la llegeixo donant-li ja un significat. <BR/><BR/>Com a persona jove i creient he de dir que m'entristeix tant com a tu el moment que viu el cristianisme, ja que no m'atreveixo a dir "esglèsia" doncs, en no poques ocasions, m'he sentit contrariada i fins i tot estafada per la mateixa. Aquesta tarda mirava una pel·lícula per primer cop, "La Misión", i al final he de confesar que se m'ha escapat alguna llàgrima de ràbia i de frustració veient quant de mal pot fer el poder en mans de gent voluble i cobdiciosa que diu actuar en "nom de Déu". <BR/><BR/>El més trist és que allò que passava al segle XVIII pot ser perfectament extrapol·lable als nostres dies, només fa falta sentir els comentaris "deixats anar" pels bisbes a la seva "santa coferència"... I encara ens demanem per què la gent renega dels seus orígens? Sens dubte seria una bona pregunta a fer als nanos i nanes que a les 21h del vespre ja cauen per les voreres de la Plaça Catalunya amb mig coma etíl·lic. Com podem donar resposta a aquelles preguntes que turmenten la persona si perdem la fe i l'esperança?<BR/><BR/>lauAnonymousnoreply@blogger.com