tag:blogger.com,1999:blog-8570023635355807486.post31794385735392105..comments2023-10-18T11:40:32.530+02:00Comments on Els temps grisos: CaducitatTòfolhttp://www.blogger.com/profile/14885211842888980598noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-8570023635355807486.post-41375262442633284792007-08-21T18:56:00.000+02:002007-08-21T18:56:00.000+02:00Hola Tòfol!Sóc l'Alba. Estic d'acord amb el que di...Hola Tòfol!Sóc l'Alba. Estic d'acord amb el que diu la persona anònima i la cerve. D'altra banda, no crec que la qüestió estigui entre ser o no caducs (com un estat que t'arriba amb l'edat inevitablement), sinó en tenir experiència (saber) i experiències (vivències)continuades o no sobre les coses. Per exemple, una persona vella pot estar caduca respecte als darrers avenços tecnològics,i degut a la seva edat potser no té tantes possibilitats ni plasticitat mental per aprendre'n. Però també una persona jove pot estar caduca en, per exemple, qüestions de portar una llar (perquè probablement les ocasions en les que ho ha pogut realitzar han estat mínimes), per tant quan tingui la propera experiència s'adonarà de que la idea que en tenia ja ha caducat.<BR/>Són les experiències i els coneixements que t'aporten les que caduquen a mida que vas vivint d'altres similars i et proporcionen un nou coneixement, no les persones. <BR/>Uff...no sé em faig entendre!I potser ni tan sols tinc raó jeje.<BR/>M'agraden molt les teves reflexions i com escrius, de veritat. Ja quedarem un dia per xerrar i que m'il·lustris amb la teva "caducitat"jeje.<BR/>Una abraçadaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8570023635355807486.post-29557397061706382492007-08-21T10:15:00.000+02:002007-08-21T10:15:00.000+02:00Ei, Tòfol!Veig que l'estiu no ha fet canviar la ri...Ei, Tòfol!<BR/><BR/>Veig que l'estiu no ha fet canviar la riquesa dels teus escrits, com era d'esperar. Si està caducat, és tenir certes conviccions, encara que aquestes no estiguin a l'ordre del dia... et diré que jo amb 29 anys també estic caducada. <BR/>És obvi que el context en el que hem crescut condiciona el què sabem, el què coneixem, el què és capaç de motivar-nos; i que això comporta que en segons què mai n'acabem de saber prou, però això ens passarà a qualsevol edat. <BR/>Ara ser-ne conscients, i alhora seguir tenint inquietuds com tens tu (com n'és mostra aquest blog), fan que el món avanci, o encara millor, "que tu avancis"... I això és el que t'ha d'omplir d'orgull, que des del tu, amb més o menys anys, ets capaç d'il·lusionar-te per fer coses noves que et queden lluny i que poden moure al nosaltres.<BR/>Tan de bo que jo, pugui arribar a la teva edat a un grau tan "elevat de caducació"... i d'estar oberta el món amb el cap tan clar, sobre qui sóc, que vull i quines són les meves conviccions. L'enhorabona Tòfol, ets un crack!!Cervehttps://www.blogger.com/profile/06867972159854733634noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8570023635355807486.post-27319451205690142992007-08-21T10:01:00.000+02:002007-08-21T10:01:00.000+02:00Chapeau Tòfol!Si quan arribem als seixanta anys so...Chapeau Tòfol!<BR/>Si quan arribem als seixanta anys som capaços de fer la mateixa reflexió i optar per la segona opció, no crec que siguem caducs sinó autèntics.Anonymousnoreply@blogger.com